BarcelonaSens dubte, l'anunci de l'acord entre el Govern i el PSC per aprovar els pressupostos del 2023 és una bona notícia per al país. Més enllà de les preferències polítiques de cadascú, els governs necessiten pressupostos per poder funcionar amb normalitat i atendre les necessitats més bàsiques dels ciutadans. També per ajudar a definir un rumb econòmic i social i treballar amb la vista posada en el mitjà i el llarg termini. I tot això es pot fer sense renunciar a objectius polítics perfectament legítims, com pot ser un referèndum d'autodeterminació o la independència.
En aquest sentit, cal subratllar el fet que va ser el president de la Generalitat, Pere Aragonès, el que va desencallar la situació assumint en primera persona el desgast que suposa per al seu partit acceptar la construcció de la B-40 entre Terrassa i Castellar del Vallès. I de la mateixa manera també és remarcable que un cap de l'oposició, en aquest cas Salvador Illa, faciliti els comptes al seu principal competidor electoral. La conclusió és que tant el PSC com ERC han fet un exercici de responsabilitat que dota l'administració de més recursos que mai per poder encarar els innombrables reptes urgents que afronta el país, des de la dignificació dels serveis públics fins a les infraestructures, passant per les inversions que han d'ajudar a reindustrialitzar Catalunya.
No hi ha dubte que el PSC no li ha volgut posar fàcil a ERC i que li ha fet gruar el pacte, però en política cal saber quan s'ha de cedir si hi ha un bé major en joc, com són els pressupostos que permeten fer polítiques públiques. Anar a una pròrroga pressupostària o, pitjor encara, a unes eleccions anticipades hauria portat el país a uns mesos de paràlisi sense cap certesa que un pas per les urnes servís per clarificar la situació. L'entesa entre ERC, el PSC i els comuns configura ara una majoria parlamentària que pot donar una certa estabilitat al Govern, però tot dependrà de la generositat d'uns i altres i de l'habilitat negociadora de l'executiu.
L'experiència de la negociació dels pressupostos ha ajudat també a clarificar la posició de cadascú. Quan Junts va decidir sortir del Govern ja es va veure que seria molt difícil que des de l'oposició aprovés els comptes, cosa que obligava ERC a mirar cap al PSC. El que no pot fer ara Junts és criticar un pacte que és producte del seu trencament amb els republicans, i més quan tenen una aliança amb els socialistes a la Diputació de Barcelona. En canvi, sí que pot dibuixar des de l'oposició una alternativa socioeconòmica i nacional que serà la que els ciutadans valoraran en la pròxima cita electoral.
En tot cas, un cop els comptes estiguin aprovats, serà responsabilitat única del Govern implementar-los. El president Aragonès té ara l'oportunitat de posar l'administració a velocitat de creuer i demostrar que es pot governar, malgrat totes les dificultats, només amb 33 diputats. Perquè una cosa és clara: els ciutadans passaran comptes a les urnes i sabran valorar qui ha estat més responsable, més generós i també més útil.
