És una evidència que el mercat de l'habitatge, tant el de propietat com el de lloguer, no està funcionant correctament, adaptant l'oferta a la demanda, i està deixant fora moltes capes de població, cosa que provoca al seu torn un greu problema social. Tot i que ja fa anys que s'arrossega, sembla que finalment l'habitatge s'ha convertit en aquest principi d'any en el gran tema de debat polític, i després que el PP presentés les seves propostes el cap de setmana, aquest dilluns ha estat el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, qui ha presentat una bateria de propostes que ara hauran de concretar-se amb la lletra petita i, el més important, hauran d'aconseguir l'aval del Congrés dels Diputats.
Tot i això, cal subratllar que la mesura principal, la de bonificar fins al 100% de l'IRPF dels rendiments obtinguts per un lloguer que es posi a un preu assequible (sigui rebaixant el preu actual o ajustant-se a l'índex de referència), va en la bona direcció, ja que suposa un incentiu fiscal real per als petits propietaris que ara mateix dubten sobre què fer amb els seus habitatges. La llei d'habitatge actual ja permet bonificacions similars (de fins al 90%), però estan limitades a les zones declarades com a tensionades, i fins al moment només Catalunya ha dibuixat les seves. La novetat de l'anunci de Sánchez és que ara es podran aplicar en qualsevol part del territori, de manera que el govern espanyol espera saltar-se així el veto de les comunitats del PP a una llei que té com a mesura estrella el topall als preus. En tot cas, és evident que en una situació d'emergència com l'actual s'han d'implementar mesures valentes i que tinguin un efecte immediat: i aquesta n'és una, ja que si bé l'Estat assumeix que perdrà recursos, a canvi es pot multiplicar de manera ràpida l'oferta de lloguer assequible amb tot el que això comporta, per exemple, en termes d'emancipació dels joves o de condicions habitacionals de famílies amb pocs recursos.
I mentre amb una mà es busca beneficiar fiscalment els propietaris que apostin pel lloguer assequible, fins i tot amb avals públics per assegurar el cobrament de la renda, amb l'altra també es pretén castigar els inversors estrangers no residents que només busquen especular i que estan inflant la bombolla de preus desorbitada en zones com la ciutat de Barcelona. Del que es tracta, doncs, és d'aprofitar la política fiscal per intervenir en un mercat descontrolat, creant incentius per una banda i restant-ne per l'altra. Sense oblidar que a mitjà i a llarg termini caldrà crear un parc públic d'habitatge de lloguer que actuï també com a factor moderador d'un mercat amb tendència a fluctuar.
Al final es tracta de buscar situacions de guany per a tothom, per a propietaris i inquilins, per a les arques de l'Estat i per al conjunt de la societat, ja que com més gent pugui viure en condicions dignes i dedicar més recursos a altres béns, més se'n beneficiarà l'economia productiva i, en última instància, la recaptació fiscal. És hora, doncs, d'incentivar el lloguer assequible sense prejudicis ni dogmes apriorístics.
