L'hora d'avançar des de la negociació
L'acord anunciat per Junts i PSOE, sumat al que fa uns dies van tancar ERC i PSOE, confirma un canvi d'escenari tant per a la política catalana com per a l'espanyola. En el millor dels casos, pot obrir una nova Transició. En tot cas, suposa un pas decisiu per tornar el conflicte de sobiranies al terreny de la política. La pactada llei d'amnistia, de la qual encara no es coneixen els detalls i que no serà fàcil de concretar i d'aplicar, ha de permetre deixar enrere la judicialització i la repressió sobre milers de ciutadans.
El gir que han fet tant Puigdemont com Sánchez és, en tots dos casos, important i necessari. És una aposta conjunta pel diàleg i la negociació i, per tant, per girar full a la radical incompatibilitat que es professaven les seves dues famílies polítiques. Davant l'onada de la dreta extrema del tàndem PP-Vox, els socialistes espanyols han fet de la necessitat virtut, i han oblidat el veto a Puigdemont i a l'amnistia, mentre que els independentistes han decidit aparcar de facto la unilateralitat i la dita "confrontació intel·ligent" per baixar al terreny de la negociació.
L'acord Junts-PSOE fixa un marc de negociació amb l'objectiu d'avançar en la resolució del "conflicte històric sobre el futur polític de Catalunya", tot i curar-se en salut remarcant que les posicions de sortida són molt distants. En el terreny de les concrecions, a més de la crucial amnistia –sobre la qual segueix pendent conèixer el perímetre i l'acceptació de la idea de la judicialització de la política–, conté com a punts clau la creació d'un "mecanisme" de caràcter internacional de verificació i seguiment dels acords, el vot dels independentistes favorable a la investidura de Sánchez i l'aposta per l'estabilitat de la legislatura espanyola subjecta a l'avenç i compliment dels compromisos que es vagin pactant. És, doncs, una aposta més de futur que de present. Queda per als mesos que venen qüestions rellevants com l'oficialitat del català a Europa, que no s'esmenta en el document conjunt.
El que vindrà els pròxims mesos i anys serà molta feina delicada per cosir acords, que s'haurà de fer enmig del soroll eixordador de l'ofensiva de la dreta i la ultradreta en tots els terrenys, amb la complicitat de l'alta judicatura i de l'estat profund. No serà fàcil. A Madrid, els tambors involucionistes sonen forts, amb ariets que van d'Aznar a Felipe González i greus amenaces de revolta d'Abascal. Espanya es resistirà a fer efectiva la seva plurinacionalitat. A Catalunya, on el tronc central de la societat estava i està a favor de solucions acordades que incloguin una consulta a les urnes, hi pot haver una part minoritària de l'independentisme que segueixi proclamant fugides endavant irreals. Davant d'aquests cants de sirena, ERC i Junts farien bé de buscar algun tipus de coordinació i estratègia comuna; al capdavall, el que uns i altres, gràcies a la seva posició decisiva, han pactat o pretenen aconseguir del PSOE té punts en comú: avançar cap a un referèndum pactat i, pel camí, millorar decisivament el finançament de la Generalitat, rebre competències llargament reclamades (Rodalies) i blindar la llengua.
S'obre una nova etapa. És l'hora de la política en majúscules, l'hora d'avançar des de la negociació i l'acord.
