Tots estem molt orgullosos dels centres de recerca i de com l'aposta clara que s'hi va fer fa uns anys ha servit per atreure talent i posicionar Catalunya entre els territoris capdavanters a Europa en alguns àmbits significatius de la recerca. Això ha estat així perquè hi va haver una voluntat política clara per la ciència com a motor del creixement social i econòmic del país. En conseqüència, s'hi van dedicar mitjans i hi va haver un consens polític per blindar aquesta àrea. És, sens dubte, un sector en el qual s'ha de continuar invertint, que s'ha de mimar i que no es pot abandonar. Però ara és el moment de fer una altra gran aposta urgent i important. Cal que ens convertim en un dels centres de l'audiovisual europeu. Avui en dia el pes d'un país al món es mesura sobretot per la seva influència en l'àmbit audiovisual i digital i n'hi ha prou amb veure l'aposta clara que va fer Corea del Sud en aquest sentit, imposant la K-culture a tot el món, per entendre de què estem parlant.
Si realment tenim l'objectiu que se'ns escolti a fora hem d'aconseguir ser rellevants en el soft power de l'entreteniment de tot tipus. I això s'hauria de veure ben bé com una aposta de país, política i també econòmica, que cal plantejar-se a curt, mitjà i llarg termini de manera consensuada i decidida. El hub audiovisual que es vol posar en marxa a les Tres Xemeneies de Sant Adrià de Besòs, com explicàvem ahir, és la gran oportunitat per poder-ho fer, i té capacitat per incorporar l'aposta clara per la cultura digital, que s'està convertint també, com analitzem avui a Cultura, en una nova marca de la ciutat. Però ens cal aprendre del passat i no repetir els errors.
La instal·lació del hub a les Tres Xemeneies es pot allargar per la complexitat urbanística i de l'edifici. Tenim la tendència a focalitzar sempre tots els canvis en la pedra, en la infraestructura, en el contenidor. Així ha estat sempre fins ara i els resultats, ja s'ha vist, no han sigut bons perquè tot el pressupost se n'ha anat a la part material i molt poca a la immaterial. L'audiovisual i la cultura digital, com gairebé tota la cultura i la ciència, necessita sobretot invertir en el talent, en la gent, en els creadors. Cal aixoplugar el talent que tenim, atreure el de fora –també el de la resta de l'Estat– i treballar en diverses vies. El català ha de tenir un paper important, però també hi ha d'haver altres llengües –són moltes les que conviuen avui en dia a Catalunya–, de manera que ja es pugui començar a treballar amb projectes de tot tipus des del primer moment.
Ens cal ambició, molta ambició, i posar el llistó tan alt que la seva ombra pugui aixoplugar la multitud de grans, mitjanes i petites productores que tenim al país. Som molt bons en la creació d'autor i en les produccions experimentals de tot tipus, però, sense deixar de donar-los suport i animar-les, hem de mirar més enllà i ambicionar ser un centre actiu i atractiu que atregui les grans plataformes, amb produccions de gran pressupost que donin feina al sector i serveixin per formar i donar sortida i feina al molt talent que tenim aquí. Podem fer-ho, només cal voluntat política per redirigir les prioritats. És aquí, al món digital, a l'audiovisual, on ens juguem el futur.
