23/08/2023

L'hegemonia mundial es disputa també a la Lluna

Quan el mòdul d'aterratge Vikram ha allunat a prop del cràter Manzinus, al pol sud de la Lluna, s'ha complert una fita històrica, ja que fins ara cap país havia aconseguit fer-ho en aquesta zona, on s'espera que es pugui trobar aigua gelada. És un recurs important per a les futures missions, perquè aquesta aigua, si es troba, podria permetre en el futur abastir les naus que intentin l'aventura d'arribar a Mart o a altres planetes. El més significatiu, però, és que ho ha aconseguit l'Índia, en el que és un èxit sense precedents del país asiàtic, que se situa així com una nova potència espacial capaç d'una proesa tecnològica equiparable a la dels Estats Units, la Xina i l'URSS, els altres tres països que fins ara han pogut situar una nau al satèl·lit terrestre.

Cargando
No hay anuncios

La importància política de la gesta ha quedat clara quan, cap al final de la retransmissió de l'allunatge de l'agència estatal índia, que s'ha dut a terme de manera suau i sense cap contratemps, compartia pantalla amb la nau espacial la cara del primer ministre Narendra Modi, que és a Johannesburg a la trobada dels BRICS, els cinc països (el Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica) que configuren el poder alternatiu més clar a l'hegemonia estatunidenca i europea. En aquesta trobada només hi faltava Vladímir Putin, que no hi ha pogut assistir a causa de l'ordre de detenció del Tribunal Penal Internacional per la invasió d'Ucraïna. S'ha estalviat així haver de felicitar en persona Modi després que fa pocs dies fracassés el seu intent d'allunar també al pol sud amb la sonda Lluna-25, que es va acabar estavellant per problemes tècnics no gaire lluny d'on ahir va allunar la nau índia. Modi ha reforçat així la seva posició tant dintre del país, on l'any que ve hi haurà eleccions i on busca un tercer mandat per aplicar encara amb més força les seves polítiques ultranacionalistes, com fora, on busca liderar un món més multilateral en què el seu país pugui fer d'àrbitre sense posicionar-se en cap bloc.

I és que l'hegemonia del món es disputa també a la Lluna, perquè la capacitat d'arribar-hi demostra la fortalesa tecnològica, i per tant econòmica i militar, del país. Per això Rússia hi volia arribar, per això ho va intentar també el Japó, i per això preparen missions també la Xina i els Estats Units, que amb el seu programa Artemis té previst fer aterrar de nou astronautes a la Lluna, aquest cop també al pol Sud. El coneixement científic que aportaran aquestes missions està fora de dubte, i l'evolució tecnològica que suposen tindrà aplicacions, com ha passat fins ara, també a la vida a la Terra, però les tensions geoestratègiques del moment impedeixen o dificulten la necessària col·laboració científica i tècnica dels països si es pensa en el bé comú. Si hi sumem la participació cada cop més intensa de les empreses privades –l'exemple més clar és l'Space X d'Elon Musk i la seva xarxa de satèl·lits, que ja han canviat el cel nocturn, però l'Índia també ha anunciat que obre les portes als privats–, la conquesta de l'espai comença a assemblar-se massa a un campi qui pugui en el qual no hi ha regles clares ni un organisme internacional que pugui posar-hi ordre.