L’haixix: ¿un altre camí cap a la narcosocietat?
Embarcacions de 350.000 euros amb quatre motors de 300 cavalls cadascun solquen les aigües de la Costa Brava i el delta de l’Ebre a la velocitat d’un cotxe per l’autopista carregades amb fins a 4.000 quilos d’haixix. Sí, a Catalunya també hi ha narcollanxes. A més de la marihuana que exportem a Europa, les xeringues que esquitxen alguns barris de Barcelona i la cocaïna i altres drogues que lubriquen la vida nocturna de moltes poblacions, ha tornat la resina de cànnabis. Una part es queda aquí, la resta es distribueix pel continent, i pel camí els narcos creen autèntiques estructures empresarials il·legítimes que escampen els tentacles i la corrupció pel territori català. Un altre possible camí per dur-nos cap a una narcosocietat.
Es pot optar per tancar els ulls i dir que l’haixix ja no es veu tant al carrer com als anys noranta, perquè és així, qualsevol que tingui olfacte notarà que ara són més habituals els vapors de marihuana que no els de resina de cànnabis. Però això no vol dir que el tràfic d’aquesta droga no hagi tornat a agafar força, ni que sigui de pas cap a altres països. L’any passat els Mossos d’Esquadra van confiscar 17 tones d’haixix, 10 més que l’any anterior. També van arrestar 1.338 persones vinculades amb aquesta droga i van desarticular 22 bandes que s’hi dedicaven. Tancar els ulls no serveix de res, per això publiquem un dossier que radiografia el tràfic d’haixix a Catalunya i a la costa andalusa.
Fa temps que l’activitat de les narcollanxes al litoral gadità és un problema públic reconegut. I més encara d’ençà del crim de Barbate. Però aquí, sense arribar a aquell extrem, el problema també hi és. I per evitar que s’agreugi, d’entrada, cal posar-lo damunt la taula i parlar-ne, no fer veure que no existeix. Perquè quan s’arriba al punt en què sorgeixen autèntics turoperadors del crim que ofereixen tots els serveis necessaris per als traficants ja hem fet la primera passa cap a convertir-nos en una narcosocietat. I això ja ha passat a Catalunya, o sigui que no ho podem ignorar.
El que passa i ha passat a la costa andalusa ens pot servir d’avís i aprenentatge. Primer, per assegurar-nos que la nostra policia té prou recursos econòmics, humans i tecnològics per evitar que els narcos pensin que tenen una finestra d’oportunitat, o d’impunitat, i la vulguin aprofitar. Però també per veure què els ha funcionat i què no en la lluita contra un negoci de la droga que només es pot abordar amb sentit si es fa de manera coordinada. Ja tenim un repte complicat d’abordar amb la marihuana, hem de trobar la manera de garantir que el tràfic d’haixix no arribarà a un punt semblant. Ara ens pot semblar una possibilitat remota, però la radiografia de la situació que us oferim indica que potser no ho és tant.