L'habitatge està a punt de superar la inseguretat en el rànquing de les matèries que més preocupen els ciutadans de Barcelona. Amb el 28,8%, només una dècima separa el neguit per l'accés a l'habitatge de la por per la inseguretat, que amb el 28,9% és encara el primer problema segons les dades que s'han fet públiques de la segona onada del baròmetre municipal. Aquesta enquesta ha inclòs, precisament, preguntes específiques sobre el tema que deixen clar que la ciutat té un problema greu d'habitatge, segons opina una aclaparadora majoria del 94,3% dels enquestats, el 68,8% dels quals creuen que, a més, és un problema gravíssim. Ho és, de fet, per a gairebé la meitat dels enquestats, en un grau o un altre, i afecta, com és ben sabut, especialment la gent que viu de lloguer.
Són xifres que no sorprenen per diverses raons. Per una banda, perquè aquest ha estat un problema omnipresent als mitjans els darrers temps, i això, com passa amb la inseguretat, provoca la percepció en l'enquestat que el problema és creixent. Però és que, a més, en aquest cas les xifres també demostren que la situació és greu i que hi ha raons reals per preocupar-se. De fet, no és casualitat que la manifestació convocada el passat mes de novembre pel Sindicat de Llogateres per protestar pel preu dels lloguers fos multitudinària –22.000 persones segons la Guàrdia Urbana i 170.000 segons l'organització–, ja que el preu mitjà del lloguer a la capital catalana el tercer trimestre es va situar en 1.133,33 euros, gairebé exactament el salari mínim interprofessional, de 1.134 euros al mes. És a dir, un lloguer que fa impossible a moltíssima gent accedir a un habitatge digne.
Els topalls que s'han posat als preus han permès frenar mínimament l'escalada, però el problema es continua agreujant perquè, per una banda, hi ha menys pisos en el lloguer lliure i, en canvi, per l'altra ha augmentat de forma considerable el lloguer de temporada, que permet pujades més grans fora de la regulació. La situació és encara més crítica, i els llogaters es veuen expulsats de la ciutat perquè, a més, la gran majoria no poden comprar-se un habitatge perquè no tenen prou renda ni tampoc estalvis. Segons l'informe anual del 2024 de l'Observatori Metropolità de l'Habitatge, el 82,3% dels inquilins no tenen els diners necessaris per pagar una entrada i el 72,7% no disposen dels ingressos mínims perquè la quota hipotecària no superi el 40% de la seva renda.
Sense opcions per comprar i sense possibilitats d'accedir a un lloguer sostenible, centenars de ciutadans s'han vist obligats a fugir de la ciutat, compartir habitatge o directament viure en la més absoluta precarietat de manera gairebé inhumana. No és un problema fàcil de resoldre, i aquest any han sorgit diverses iniciatives, tant des del Govern com des de l'Ajuntament, per intentar posar límits als lloguers abusius, reduir els que són estrictament turístics i mirar de construir nou habitatge. Tanmateix, tot plegat és lent i les mesures anunciades trigaran anys a fer-se efectives. Caldria ser més imaginatius i buscar com sigui solucions més ràpides i realistes que permetin que Barcelona, i tota la seva gran àrea metropolitana, que està igualment tensionada, puguin tornar a ser habitables per als seus veïns.
