L'habitatge davant un hivern fred
Tenir resolt, o no, el problema de l'habitatge s'ha convertit en el factor que marca la diferència entre el benestar i la subsistència. L'ascens social s'ha vist frenat per aquest nou mur econòmic que posa en perill la classe mitjana i deixa sense marge les classes populars. Els joves són els que més el pateixen, ja que veuen com se'ls retarda la possibilitat d'una vida autònoma. La baixa natalitat hi està relacionada. Amb els lloguers pels núvols, fins fa poc comprar un pis, gràcies a les hipoteques baixes, era una opció a tenir en compte. Però de cop l'Euríbor s'ha disparat i ha entrampat l'economia de moltes famílies que havien fet l'aposta per la propietat.
Davant d'això, el consell de ministres d'aquest dimarts ha aprovat un paquet de mesures perquè tant les unitats familiars vulnerables com les de classe mitjana amb perill de caure pel pendent de la precarietat puguin fer front a l'alça de l'Euríbor. Les mesures que el govern i la banca han acordat –tot i que les entitats diuen que encara queden serrells per tancar i que el protocol és d'adhesió voluntària per a elles– podrien beneficiar, segons els càlculs del mateix executiu espanyol, uns 300.000 hipotecats de classe baixa i uns 700.000 de classe mitjana. Totes aquestes mesures es complementen amb d'altres que afectarien tots els hipotecats, al marge de la seva renda: l'eliminació durant el 2023 de les comissions per amortització anticipada, així com la rebaixa de les despeses i les comissions per conversió del crèdit de tipus variable a fix.
Caldrà estar atents a l'aplicació d'aquesta nova política hipotecària per veure si, en la pràctica, és efectiva i a qui beneficia realment. D'entrada, el soci minoritari del govern, Unides Podem, considera les mesures insuficients. La perspectiva d'un hivern complicat en termes econòmics fa més necessari que mai aquest tipus de coixí social per a l'habitatge, un dret bàsic que no està ni de bon tros garantit per a tothom. L'OCDE preveu per al 2023 una frenada econòmica, una desacceleració que tindrà precisament en la pèrdua de capacitat adquisitiva de les famílies –a causa de la inflació i de la incertesa de la guerra d'Ucraïna– una de les seves principals causes. Per a Espanya, l'OCDE preveu un modest creixement el 2023 de l'1,3%, dues dècimes per sota de l'últim pronòstic i molt menys que el 2022. La dada va en la línia del que han dit altres institucions (l'FMI parla d'un 1,2%), però és més pessimista que l'última que havia donat el govern espanyol. En tot cas, Espanya continuaria creixent per sobre d'Itàlia, França, Alemanya i el Regne Unit.
Sigui com sigui, té sentit intervenir en el mercat hipotecari per amortir la precarietat individual i col·lectiva en un assumpte tan socialment sensible com el de l'habitatge amb l'objectiu de no agreujar l'empobriment de les famílies, el qual de retruc té efectes nocius sobre el conjunt de l'economia. Trencar aquest cercle viciós, marcat per una alta inflació, és un objectiu que hauria de ser compartit. D'aquí la importància que els bancs juguin seriosament a favor de les ajudes als hipotecats.
