Els últims anys hem assistit a una allau de dades que pretenien subratllar la puixança del model Madrid i, de retruc, la decadència de Barcelona en un discurs alimentat des de la capital de l'Estat però que també ha estat assumit, en part per raons polítiques, per certs sectors catalans. Les comparatives entre les dues ciutats, però, parteixen sempre d'un problema, i és que habitualment les dades disponibles fan referència a la Comunitat de Madrid i a Catalunya. No són, però, coses comparables. La Comunitat de Madrid no deixa de ser una àrea metropolitana, el famós Madrid DF; per tant, la comparativa hauria de ser amb l'àrea metropolitana de Barcelona. Un estudi de la Cambra de Comerç, fet per encàrrec de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i titulat La metròpolis de Barcelona. Invertir, treballar i viure, 2024, ajusta les xifres i desmunta uns quants dels tòpics que han fet fortuna els últims anys interessadament. Per començar, el PIB per càpita ajustat per paritat de compra de l'àrea metropolitana de Barcelona és fins i tot superior al de Madrid –43.427 euros versus 41.400 euros–, i se situa en la franja mitjana-alta europea.
Però l'important no és la xifra en si, sinó quin és el model econòmic que hi ha al darrere. Les dades demostren que Barcelona és un potent hub de tecnologies de la salut, i això l'ha convertit en la vuitena ciutat europea que més inversió tecnològica ha atret en els últims deu anys, amb 6.300 milions (mentre que Madrid n'ha atret 5.000). De fet, la capital catalana és l’única ciutat espanyola que apareix en el rànquing EMEA en captació d’inversió global en salut. A més, si mirem el conjunt del país, resulta que Catalunya se situa en tercera posició, només per sota de Suïssa i els Països Baixos, pel que fa al nombre de publicacions per milió d’habitants sobre teràpies avançades als principals països d’Europa els últims deu anys.
Aquests indicadors normalment no ocupen grans titulars, però mostren que la ciutat i la seva àrea d'influència ha sabut adaptar-se als nous temps i aprofitar els seus punts forts (un dens ecosistema universitari, una xarxa de parcs tecnològics i centres de recerca, hospitals de prestigi, bones comunicacions, qualitat de vida, etc. per atraure talent i capital) per situar-se com una metròpoli de referència en el tan competitiu món de les ciutats globals. No en va Barcelona és la tercera ciutat preferida per instal·lar una start-up, té un percentatge d'ocupació en l'àmbit tecnològic superior al de la mitjana de la UE i és un destí estrella per als directius (amb els efectes perniciosos que això ha tingut en el mercat immobiliari). Hi ha turisme, és cert, però els visitants també venen a les fires a fer negocis, un camp en què la distància amb Madrid no ha fet més que eixamplar-se.
La conclusió és que la situació és millor del que alguns pretenen fer creure i que Barcelona abandera un model de creixement que és el de futur malgrat tots els dèficits i el fet d'haver de competir amb un Madrid dopat per l'Estat. La clau ara és no deixar perdre, sinó multiplicar, tot aquest potencial que s'ha construït amb el vent en contra però amb molt d'esforç, treball i talent.