De l'exèrcit a les terres rares: els passos d'Europa per recuperar les regnes
El canvi de rumb de la geoestratègia mundial ha agafat Europa amb el pas canviat. Ja es va veure clarament amb la pandèmia que l'alegria amb què als inicis de la globalització s'havien deslocalitzat les fàbriques de tota mena de productes, fins i tot els estratègics, potser no havia estat tan bona idea. I amb la guerra d'Ucraïna també s'ha demostrat fins a quin punt és perillosa l'excessiva dependència energètica de Rússia, comercial de la Xina i defensiva dels Estats Units. L'aliat americà, a sobre, està anant cada cop més a la seva i torna a un proteccionisme que pot tenir greus conseqüències de competitivitat cap a les empreses europees, i a banda, exigeix un acatament a la seva política d'enfrontament amb la Xina que deixa Europa en una situació complicada.
El diagnòstic està cada cop més clar, i a les institucions europees, i també entre els principals líders europeus, ja es diu clarament que s'ha de canviar l'estratègia i tornar a recuperar les regnes del propi destí. És a dir, es diu clarament que potser caldria crear un exèrcit europeu autosuficient, tot i que això de moment queda una mica lluny, i hi ha el compromís d'anar cap a una reindustrialització del continent que, a imatge de la nord-americana, comptaria amb una injecció milionària de suport públic i de facilitats administratives. De moment tot això encara és a les beceroles, però es comença a treballar en ferm. I és en aquest context que l'anunci que ha fet Suècia del descobriment d'un important jaciment de terres rares és una notícia important.
Les terres rares, un grup de 17 minerals crucials per al desenvolupament d'energies verdes, productes electrònics i armament, són ara mateix el nou petroli, i de moment els principals jaciments es troben a la Xina, d'on Europa exporta gairebé tot el que necessita, i en altres zones del món com Sud-amèrica. Aquest jaciment trobat a les instal·lacions mineres de Kiruna, al nord de Suècia, pot suposar una font important de recursos per a Suècia, que fins i tot ho ha comparat amb el descobriment de petroli per a Noruega als anys seixanta, però sobretot acosta a Europa l'accés a aquests materials, crucials per a tota l'estratègia europea en múltiples àmbits, des del mediambiental fins al de defensa.
Tot i que és una bona notícia, també té els seus punts foscos, ja que la seva explotació tindrà conseqüències greus per a les comunitats indígenes sami, que no podran continuar amb la seva manera de viure un cop entri en plena producció el jaciment. Caldrà estar-hi atents, com també s'haurà de veure per on passa aquesta reindustrialització promesa, ja que els seus impulsors, França i Alemanya, lluitaran per quedar-se la part més grossa del pastís, per no dir que el voldran gairebé tot. És un moment clau per entrar al tauler de joc, i aquí el govern de Sánchez ha de jugar fort, i Catalunya ha d'estar molt atenta a no perdre tampoc cap oportunitat. En el joc de la cadira europeu que segurament començarà aviat, seria important una certa unitat política, econòmica i ciutadana que permeti que el país deixi de ser perifèria per tenir un paper més rellevant.