L'exemple alemany i la nova crisi migratòria
"Si no aconseguim protegir millor les fronteres exteriors, llavors les fronteres obertes dins de la Unió Europea estan en perill", ha advertit la ministra d'Interior alemanya, Nancy Faeser. Són declaracions fetes per una política socialdemòcrata des de Berlín. No per cap polític d'ultradreta antiimmigració, cas de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, o dels seus homòlegs hongarès i polonès, Viktor Orbán i Mateusz Morawiecki. Queda lluny la generositat alemanya liderada per la conservadora Angela Merkel el 2015, durant la primera gran crisi dels refugiats i migrants procedents sobretot dels conflictes de Síria, l'Afganistan i l'Iraq, quan Berlín va mantenir les fronteres obertes per acabar rebent un milió de persones, o quan es van donar els moviments de solidaritat que a Catalunya van portar a la creació de Proactiva Open Arms i a la campanya cívica Casa nostra, casa vostra.
Una dècada després, i amb la guerra d'Ucraïna tensant tant les economies europees com les respostes solidàries (amb l'èxode d'ucraïnesos per tot el continent), la situació és molt diferent. En aquesta dècada, a més, la Unió Europa ha estat incapaç d'arribar a pactes realment estables i operatius per a una política d'acollida: no funcionen ni els acords de redistribució d'immigrants entre països ni les externalitzacions per frenar els fluxos. Amb el Brexit –en part també una reacció de tancament– i amb la ultradreta cada cop marcant més l'agenda i accedint a llocs de poder, els fràgils consensos trontollen. Si fins ara els països de la riba mediterrània, en especial Itàlia, Espanya i Grècia, eren els que més rebien en primera línia el flux d'arribades, tenyides de drama humanitari, ara la pressió també està tornant a arribar al cor de l'Europa continental. I aquest cop la reacció està sent més dura. Amb una Alemanya tècnicament en recessió i sense un lideratge fort com el de Merkel –lideratge que anava molt més enllà de les seves fronteres–, Berlín ha fet un gir: ha anunciat que reforça els controls fronterers amb Txèquia i Polònia. La notícia d'un escàndol de corrupció a Varsòvia amb la suposada entrega extra de 250.000 visats a nouvinguts ha disparat les alarmes. La ministra Faeser acusa el govern polonès de connivència amb les màfies de traficants de persones i ha establert controls aleatoris –no punts fixos– per fer pressió als traficants i protegir les víctimes. També, esclar, per aturar les entrades. La Comissió Europea li ha donat suport. Entre gener i agost, Alemanya ha rebut 220.000 peticions d'asil, un 77% més que l'any passat. El canceller Scholz no dissimula la necessitat de frenar l'acollida i prepara una dràstica reducció dels ajuts als refugiats.
L'exemple alemany no passarà desapercebut. Precisament avui es reuneix el Consell de la UE de ministres de l'Interior amb la immigració com a tema central i amb la valoració de l'acord Tunísia, que a canvi de 1.000 milions d'euros té l'encàrrec de frenar la vinguda d'immigrants a Europa, acord que, com s'està veient a Lampedusa, no sembla gaire efectiu ni gestionat amb garanties humanitàries. A més, la UE té pendent pactar un reglament comú de gestió de crisis migratòries. Tot apunta a un major tancament.
