A partir d’aquest dilluns, Alemanya tindrà controls a totes les fronteres. És a dir, en els pròxims sis mesos, de moment, el país farà controls per identificar i impedir el pas a les persones nouvingudes sense papers que procedeixin d’altres països de l’espai Schengen, que pel que fa a la principal potència europea deixa d’estar actiu. Anteriorment, ja havia tancat les zones frontereres amb Suïssa, Àustria, la República Txeca i Polònia, i ara ho reforça amb el tancament amb França, Luxemburg, els Països Baixos, Bèlgica i Dinamarca. És a dir, amb tothom.
És un fet molt rellevant perquè, tot i que hi ha set països europeus més amb controls fronterers, el pes d’Alemanya en el conjunt atorga a aquest tancament una rellevància molt més important i obre la veda perquè hi hagi un efecte dòmino a tota la Unió Europea. D’aquesta manera, una de les seves grans fites, que és la lliure circulació dels 420 milions de ciutadans entre els 29 estats que formen part de l’espai Schengen, comença a caure.
És inevitable llegir aquest replegament com un triomf de les tesis de la ultradreta, que en els últims anys han aconseguit contaminar els altres partits, tant la dreta liberal com l’esquerra, que han vist com elecció rere elecció augmenta la sagnia de votants que van cap a les formacions populistes que tenen l’antiimmigració com a bandera.
De fet, la decisió del govern d’Olaf Scholz, socialdemòcrata que governa amb verds i liberals, es va prendre pocs dies després de la debacle del seu partit en les eleccions federals de Turíngia i Saxònia, en què l’extrema dreta va guanyar al primer estat i va quedar segona al segon. I les restriccions que va posar França, amb l’excusa dels Jocs, també s’emmarquen en el pes cada cop més aclaparador de les formacions xenòfobes a tot arreu. Els casos aïllats d’immigrants irregulars que han comès delictes, com va ser el cas de l’atac de Solingen, són combustible per a les seves tesis, i ara troben més ressò que temps enrere, malgrat que llavors hi havia més atacs d’elements extremistes.
El discurs xenòfob, que lideren a Catalunya formacions com Vox o Aliança Catalana, tot i que cada cop més s’hi està sumant amb força i sense complexos el Partit Popular, està guanyant la partida clarament. I, com s’ha vist aquests dies amb les mentides de Donald Trump en el debat sobre els suposats immigrants haitians que es menjaven mascotes a Ohio, no necessiten ni tan sols fets reals: els hi basta amplificar les seves fake news a les xarxes per guanyar adeptes.
En aquest context d’involució, resulta difícil mantenir un debat seriós i ponderat sobre la millor manera de gestionar la immigració, tant la que ja està instal·lada dins de les fronteres de la UE com la que aspira a entrar-hi. És un debat important, perquè el tema, vulguem o no, està sobre la taula i caldrà aportar-hi tots els arguments. Europa no és viable sense la immigració, almenys tal com funciona ara, però està clar que hi ha cada cop més europeus que volen que es reguli com s’hi entra. El gran repte és com capgirar aquest discurs xenòfob amb propostes serioses de control i vigilància sense abandonar els valors europeus d’integració i acollida.
