La por que el resultat de les eleccions europees del 9 de juny doni encara més ales a l'extrema dreta ha estat el factor que ha ajudat in extremis a l'aprovació del Pacte Europeu sobre migració i asil al Parlament Europeu. Tenint en compte el fort enduriment de les condicions d'asil que suposa aquest acord votat pels Germans d'Itàlia de Giorgia Meloni i criticat en bloc per la majoria d'ONG i entitats humanitàries, és preocupant imaginar quin tipus de pacte encara més dur es podria arribar a proposar. S'ha votat amb el sí final de les principals forces centristes –conservadors, liberals i socialdemòcrates– però amb l'oposició dels dos extrems, tant la de l'esquerra i els verds com la de la dreta. El critiquen, lògicament, per raons molt oposades.
El pacte recull una sèrie de reglaments que estableixen, per exemple, el procés d'arribada –previ fitxatge del migrant amb empremta dactilar i escaneig facial inclosos– en un espai una mica als llimbs legislatius, ja que fins que el país no reconeix el dret d'entrada no es considera que la persona estigui en territori europeu i, per tant, no es pot acollir a les seves lleis. S'agilitza també el sistema de retorn ràpid de qui no passi el procés i es fixa que cada any s'hauran de distribuir 30.000 migrants entre els diferents països d'Europa, si volen. Els estats poden eludir aquesta obligació pagant 20.000 euros per migrant rebutjat o contribuint d'alguna altra manera en el país final d'acollida. És a dir, es podrà pagar per no rebre migrants no desitjats. En certa manera, s'institucionalitza a escala europea l'externalització de les fronteres a tercers països a canvi de diners que ja efectuen alguns estats.
El pacte va començar a cuinar-se després de la crisi de refugiats del 2015, provocada per la guerra de Síria, que va suposar l'entrada a Europa de gairebé un milió de refugiats. Llavors ja es va veure que hi havia diverses sensibilitats sobre el tema i que alguns països, sobretot els de l'Est d'Europa, no estaven disposats a una distribució equitativa i solidària dels migrants que fugien de la destrucció i la mort, com relaten les notícies cada dia. L'excepció han estat els refugiats de la guerra d'Ucraïna, que han tingut un estatus especial amb acollida ràpida i eficaç en molts països europeus i especialment als de l'Est, que tant s'oposen a acollir refugiats d'altres ètnies o religions. La continuada arribada de migrants a les fronteres europees, per terra o mar, ha anat tensant els països fronterers com Grècia, Itàlia i Espanya, que són els que al final han d'assumir la gestió principal de les arribades.
Aquest pacte volia crear una normativa única i pactada a tot el territori de la UE que permetés uns fluxos d'arribada clars i controlats, i fomentar la solidaritat entre països. Però el resultat està molt lluny dels objectius inicials. El progressiu viratge cap a les posicions més a la dreta de la Unió Europea, que ja fa anys que ha endurit les condicions d'asil en general, ha quedat reflectit en el pacte aprovat ahir, que no deixa contents ni els que l'han votat. Caldrà veure si aconseguirà almenys aturar l'avanç de l'extrema dreta, que a tot arreu té el fre a la immigració com a bandera, o si haurà estat gasolina per atiar encara més el foc de la xenofòbia que recorre el continent.
