L'Europa fortalesa comença a trepitjar línies vermelles

La Unió Europea ja fa temps que recula en la defensa dels drets humans, sobretot quan es parla d'immigració i, encara més, quan es tracta d'enfrontar-se a les polítiques xenòfobes dels països de l'Est com Bulgària o Polònia. Si la setmana passada va anunciar que destinaria uns 3,5 milions d'euros per pagar el retorn als seus països d'origen dels immigrants que s'han quedat varats a Bielorússia després del tour de force d'Aleksandr Lukaixenko, aquest dimecres va obrir la porta a Polònia, Letònia i Lituània –els països que han rebut la pressió migratòria a les seves fronteres per aquesta política– a retallar el dret d'asil i saltar-se les normes internacionals sobre protecció als refugiats. La situació és molt delicada perquè, tot i que està clar que es tracta d'un problema complex en què el govern bielorús ha utilitzat la desesperació dels migrants per pressionar la UE i evitar sancions, el resultat és que, de cara a l'opinió pública, sembla que el dictador se n'ha sortit.

El que aquest dimecres es va posar sobre la taula, i que s’ha negociat des de fa setmanes, és que es doni validesa al que, de fet, ja estan aplicant aquests països a les seves fronteres. Com que no estan garantint actualment el dret a asil de les persones arribades des de Bielorússia, Brussel·les el que proposa és que efectivament aquests tres socis europeus puguin retallar el dret a la protecció internacional dels refugiats retenint-los durant més temps a les fronteres. Així, escudant-se en l'article 78(3), que preveu mesures "excepcionals" en aquest àmbit, accepta que aquests països puguin aplicar mesures desincentivadores com, per exemple, allargar a un mes el temps en què les autoritats lituanes, letones o poloneses poden tramitar la sol·licitud d'asil (ara la norma és de deu dies), i la resolució i el seu recurs es pot allargar fins a més de setze setmanes, un temps durant el qual poden estar retinguts en centres habilitats a les fronteres. També s'afavoreix la deportació sense possibilitat de demanar l'asil.

És veritat que no estem parlant d'un gir copernicà en absolut. Després del que ha passat i encara passa a Grècia i en altres països del sud d'Europa, com Itàlia o Espanya mateix, amb una arribada de migrants molt superior a la que hi ha hagut ara en la crisi de Bielorússia, està clar que aquestes mesures ja s'estan aplicant de facto en molts casos. La diferència, però, és que si fins ara les aplicaven els estats per pròpia voluntat o per impotència a l'hora de gestionar la situació, en aquests moments és la mateixa CE la que, oficialment, dona per bones unes maneres de fer que es contradiuen amb el dret internacional. Aquests mateixos països rebels de l'Europa de l'Est que han posat bastons a les rodes durant anys per mirar d'aconseguir un repartiment just i equitatiu dels migrants –que, amb justícia i jugant-se la vida, intenten arribar a Europa molts cops fugint de la persecució als seus països a causa de guerres impulsades per potències alienes– ara estan aconseguint el seu objectiu de fer canviar les polítiques de tota la UE. L'Europa fortalesa comença a ser un búnquer controlat pels més extremistes i ja està trepitjant més d'una línia vermella.