L'esquerra espanyola i el nou TC

BarcelonaEl Congrés de Diputats ha viscut aquest dimarts un espectacle tristíssim que confirma la forta crisi de confiança i legitimitat que pateixen institucions clau per al funcionament de la democràcia com el Tribunal Constitucional. En un espectacle inèdit, la comissió que havia de dictaminar la idoneïtat dels candidats pactats entre el PP i el PSOE (i també Unides Podem) va aparèixer semibuida perquè molts grups van decidir abandonar-la al principi de la sessió o bé ni tan sols s'hi van presentar com a forma de protesta tant pel sistema d'elecció com pel perfil d'alguns candidats.

Aquest boicot va unir de forma sorprenent els dos extrems de l'arc parlamentari. D'una banda, Vox i Ciutadans es van retirar després d'una intervenció inicial per deixar clara la seva oposició al que consideren un repartiment de cromos entre populars i socialistes. El PNB i ERC ni tan sols van assistir a la sessió, mentre que el diputat de Junts Josep Pagès va tenir unes paraules molt dures per als candidats del PP. I és que l'historial d'Enrique Arnaldo i Concepción Espejel (els candidats del PSOE i UP van ser elogiats de forma unànime) aprofundeix la politització d'un òrgan que, segons la llei, ha d'estar conformat per "juristes de reconegut prestigi" que actuen de forma "independent".

Fins i tot el portaveu socialista, Odón Elorza, va carregar fortament contra els noms proposats pels populars, malgrat que després va haver de votar a favor del seu nomenament. "La seva candidatura genera desconfiança", va dir Elorza a Arnaldo després de saber-se que les seves empreses havien sigut contractades per administracions controlades pel PP i que fins i tot havia arribat a estar imputat per un cas de corrupció. També la portaveu del govern espanyol, Isabel Rodríguez, es va desentendre dels perfils triats pels populars. "Nosaltres només ens fem càrrec dels noms proposats per nosaltres, no pels altres", va dir en la roda de premsa posterior al consell de ministres.

Es pot entendre que el pragmatisme obligava l'esquerra espanyola a acceptar aquests perfils a canvi de desbloquejar l'elecció dels membres del Constitucional, del Tribunal de Comptes i d'altres institucions com el Defensor del Poble. Però el que no es pot fer és esquivar la responsabilitat. I els fets, ara mateix, marquen que tant el PSOE com Unides Podem són corresponsables de l'elecció d'aquests dos magistrats i, per tant, de la imatge polititzada d'un tribunal que hauria d'actuar com a àrbitre neutral i ser jurídicament impecable.

Aquests partits han d'entendre que una part de la societat catalana ha desconnectat de l'estat espanyol precisament per aquesta colonització de les institucions que acaba degradant la democràcia. El PP (i ara Vox) ja fa temps que ha convertit el Tribunal Constitucional en una tercera cambra on tomba tot allò que els vots no li permeten tombar als Parlaments. És el que va passar amb l'Estatut, sense anar més lluny. Potser hi haurà un dia que hi haurà una majoria progressista més propícia, però el que caldria és despolititzar la institució.