L'espiral de negació de Marlaska
En castellà antic es feia servir l'expressió sostenella y no enmendalla. És el que ha tornat a fer el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, a l'insistir de nou al Congrés –contra tota evidència (les imatges existents), contra les investigacions periodístiques del diari El País i la BBC i contra les organitzacions humanitàries– que en la tragèdia del passat 24 de juny al pas fronterer entre Nador i Melilla, amb l'entrada massiva d'immigrants, no es va produir cap mort en territori espanyol. Aquell dia van perdre la vida 23 persones, una setantena segons les ONG. Doncs no, en la seva nova compareixença davant dels diputats, Marlaska ha persistit tossudament a defensar una versió que ja ningú no es creu. Segurament ell tampoc, però per una mal entesa raó d'estat (¿salvaguardar el prestigi de la Guàrdia Civil?, ¿evitar un efecte crida?) no està disposat a rectificar. Avalar actuacions desmesurades no protegeix el prestigi policial. Ni encara menys serveix per bastir una política migratòria respectuosa amb els drets humans.
Definitivament, el ministre s'ha instal·lat en una realitat fake. I en aquesta espiral de negació la seva posició cada cop s'afebleix més, cosa que alhora no està fent sinó perjudicar la mateixa imatge internacional d'Espanya. Un estat de dret rigorós hauria anat a fons en la recerca de responsabilitats en lloc d'intentar minimitzar els fets i amagar unes actuacions policials que van costar moltes vides humanes.
Tal com està derivant l'assumpte, a hores d'ara resulta evident que si un dia Marlaska arribés a acceptar les morts en territori espanyol, hauria de plegar com a ministre. Perquè voldria dir que ha estat mentint. Com també ho és, d'evident, que no acceptant els fets i les seves duríssimes conseqüències, encallant-se en les mitges veritats que acaben sent òbvies falsedats, la seva paraula cada cop perd més valor. En aquest context, la formal acceptació de "tota la responsabilitat" pel que va passar sona a mera retòrica buida. L'autèntica responsabilitat hauria estat encarregar des del principi una investigació independent i assumir-ne les conclusions. No s'ha fet així.
L'oposició de dretes del PP, malgrat la seva habitual política antiimmigració, està aprofitant l'evident feblesa argumental de Marlaska per demanar la seva dimissió. I tant els socis parlamentaris del PSOE, inclòs el mateix Podem, com els grups catalans de Junts i la CUP, també s'estan mostrant molt crítics amb el ministre, la soledat política del qual és ara mateix palmària. A més, aquest mateix dimarts la comissària de Drets Humans del Consell d'Europa, Dunja Mijatovic, ha emès un comunicat molt crític amb l'actuació espanyola a la tanca de Melilla. "A la pràctica sembla que no hi ha cap altra manera d'entrar a Melilla i demanar protecció a les autoritats que no sigui nedant o saltant la tanca, cosa que posa en perill la vida", afirma Mijatovic, que està redactant un informe sobre el greu incident. Ben segur que no agradarà a Marlaska. La conclusió és indefugible: a causa d'unes morts de Melilla que s'haurien hagut d'evitar, el ministre va pel camí de convertir-se en un cadàver polític.
