BarcelonaEl Govern ha decidit ajornar aquest divendres la consulta sobre els Jocs d'Hivern prevista per al 24 de juliol fins que s'aclareixi quin és el projecte definitiu que el Comitè Olímpic Espanyol presentarà al COI. Certament, no tenia cap lògica preguntar als ciutadans sobre un projecte que encara no està definit, ja que la negativa del govern aragonès a avalar la proposta que havien consensuat els tècnics dels dos executius ha obert la porta a introduir-hi canvis. La consellera de Presidència, Laura Vilagrà, va explicar ahir que, en conseqüència, no es té "tota la informació sobre les disciplines esportives que es faran al país". I si no se sap què ni on es farà, no té sentit fer la votació. Amb tota probabilitat, la consulta a les comarques del Pirineu es farà a la tardor.
Resulta del tot incomprensible l'actitud del president de l'Aragó, Javier Lambán, que en el seu intent per forçar una candidatura igualitària amb Catalunya pot provocar que al final els jocs es facin bàsicament en territori català. Amb el seu bloqueig ha aconseguit fer enfadar el COE i fins i tot el govern espanyol i el PSOE, que veu com, pels interessos electoralistes d'un dels seus barons, és justament la ciutadania del Pirineu aragonès la que es pot veure perjudicada. I quins són aquests interessos electorals? Doncs bàsicament el populisme anticatalanista que Lambán sempre ha practicat, que l'ha convertit en un dels dirigents socialistes més crítics amb els pactes de Sánchez amb els grups sobiranistes. D'aquí un any hi ha eleccions autonòmiques a l'Aragó, i Lambán tem perdre la seva cadira en favor de la dreta.
La Generalitat, per la seva banda, ha de defugir les provocacions del president aragonès i s'ha de centrar ara en facilitar al màxim les coses al COE perquè hi hagi un projecte com més beneficiós millor per al territori. I un cop estigui definit, assegurar que la consulta se celebra amb plenes garanties, amb igualtat de condicions per a partidaris i detractors i amb el màxim de transparència informativa. La consulta és una aposta arriscada que no agrada al COE, però també és la manera de legitimar uns Jocs que, com és natural, també desperten reticències en certs sectors de la població. És, per tant, una oportunitat per ponderar l'acció de govern, clarament favorable als Jocs, amb la participació ciutadana, una via que cada vegada serà més necessària, sobretot en decisions que afecten parts concretes del territori.
Catalunya, doncs, té l'oportunitat de fer les coses bé. De treballar un projecte, d'explicar-lo a la ciutadania i, si és refrendat a les urnes, de presentar una candidatura guanyadora al COI. I en tot cas, tot aquest procés ha de servir per posar el Pirineu i les seves necessitats al centre del debat. Perquè, més enllà dels Jocs, com a país necessitem un Pirineu viu, amb projectes de futur que acullin la població al territori i permetin el seu desenvolupament econòmic i social.
