La sequera fa mesos que ens demostra cada dia –i d’una manera molt palpable– les conseqüències que pot tenir la crisi climàtica. Les pluges d’aquesta Setmana Santa no l’arreglaran, han estat una petita pausa, i de moment res fa pensar que a l’estiu ens hàgim de salvar de les restriccions. Tot i això, i encara que sabem que a Catalunya els efectes de l’escalfament global poden ser devastadors, ens continuem quedant enrere. Aquests últims dies a l'ARA hem explicat que la majoria de grans obres hídriques pendents encara no s’han ni començat, i que en energies renovables també anem tard. I les dues qüestions estan vinculades, ni que sigui perquè per fer funcionar les dessaladores es gasten grans quantitats d’electricitat.
Sí, l’autoconsum elèctric avança, però la generació d’energia renovable a Catalunya està molt lluny de la capacitat d’Espanya, i aquesta diferència s’amplia cada dia més. Segons l’informe de Red Eléctrica del 2023, a escala estatal la capacitat de generació d’energia renovable va créixer un 15,1% l’any passat, sobretot de la mà de la nova solar fotovoltaica. Però a Catalunya aquest creixement va ser només d’un 2,2%. Vam avançar set vegades menys que Espanya. Si es mira només la potència d’energia fotovoltaica instal·lada, a Espanya va créixer un 28% i aquí un 3,2%. En el cas de l’energia eòlica també anem enrere: l’any passat va aportar un 8% de l’electricitat de Catalunya i a Espanya va ser un 20,3%.
Hem de fer un pas endavant. I això vol dir que s’han de continuar impulsant les instal·lacions d’autoconsum, sí, i les millores d’eficiència energètica dels edificis i també les instal·lacions de renovables que aprofiten els sostres i les possibilitats dels immobles públics. Però també ens calen més parcs solars, més molins aerogeneradors. I que no es despleguin exclusivament al sud i a Ponent, aprofitant que el preu del sòl hi acostuma a ser més barat. Amb els estudis necessaris per no perjudicar la biodiversitat ni el ja prou malmès sector primari, cal que amb les renovables actuem amb responsabilitat territorial. I això vol dir que també s’han de poder fer instal·lacions en zones com l’Empordà i la mateixa Barcelona.
Espanya és el segon estat europeu amb més potència renovable instal·lada, només per darrere d’Alemanya, i el tercer que en genera més, per darrere d’Alemanya i Noruega. El 2023 més de la meitat de l’electricitat produïda al conjunt de l’Estat (50,3%) va ser renovable. Però a Catalunya la principal font d’electricitat encara és l’energia nuclear (58%) i les renovables només en van aportar un 15,7% l’any passat. Les centrals d’Ascó i Vandellòs ja tenen data de caducitat, però perquè sigui una realitat calen alternatives, i per ara encara estem lluny de fer-les viables. ¿Volem continuar depenent d’unes centrals cada vegada més envellides i que produeixen residus molt complexos de gestionar?
Seguim l’exemple de les Illes Balears, on l’any passat la instal·lació de renovables va créixer un 38,1%, en lloc del de Madrid, que gairebé no produeix electricitat i tan sols genera el 0,3% de la renovable d’Espanya.
