El debat sobre el futur parc eòlic que es vol fer a la badia de Roses està encara molt encès. Al territori hi ha una plataforma molt activa que agrupa diversos sectors ecologistes i econòmics que s’hi oposen, però des de l’administració, tant la catalana com l’estatal, es té clara l’aposta per aquest tipus d’energia i es voldria que els projectes poguessin començar com més aviat millor.
Aquest any el ministeri per a la Transició Ecològica ha d’aprovar els plans d’ordenació dels espais marítims i convocar les primeres subhastes d’energia eòlica marina del 2023, que seran les que determinaran en quines zones i quants molins s'hi poden posar en una primera fase. La competència la té el govern espanyol perquè la instal·lació projectada es fa en aigües exteriors i té més de 50 MW de capacitat. Serà Madrid, doncs, com passa moltes vegades, qui prendrà la decisió final, però és responsabilitat de la Generalitat, i s'hi ha compromès, vetllar perquè tot aquest procés es faci de manera consensuada amb el territori.
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, ja va dir fa mesos que està d’acord amb aquest parc eòlic marí i que està consensuant amb l’empresa el projecte perquè s’adapti a les demandes tant dels pescadors com dels ecologistes. Els promotors del Parc Tramuntana també han dit que estan oberts a adaptar-se i proposen fer una prova pilot prèvia amb entre 3 i 6 aerogeneradors que permetran veure com serà el funcionament.
El projecte original consta d’una trentena d’aerogeneradors que tindrien 258 metres d’altura i serien a 24 quilòmetres de Roses mar endins. La mida exacta dependrà del que defineixi la subhasta del ministeri i podria ser que s’hi presentessin també altres projectes perquè el sector de les renovables, i més ara amb totes les ajudes europees previstes, s’està convertint en un pol d’atracció per a les grans multinacionals que volen fer la transició cap a les renovables.
Per a la Generalitat, aquest projecte pot ser fonamental per contribuir a la descarbonització de Catalunya i no podrà ser l'únic si es vol revertir el retard imperdonable que hi ha ara en la implementació de l’energia renovable. Estem gairebé a la cua de l’Estat en renovables i, amb l’horitzó del tancament de les nuclears, els objectius de reduir les emissions pel canvi climàtic i la necessitat de ser més autosuficients energèticament, està clar que ha de ser una aposta prioritària.
El que no pot passar, però, és que la resolució de Madrid arribi sense que hi hagi hagut prèviament un pacte entre administracions i, sobretot, amb el territori. En el primer cas, el diàleg i l’acord d’estratègies haurien de ser un dels eixos prioritaris del Govern per evitar imposicions que no s’avinguin amb l’estratègia de país. En el segon, hauria de ser el Govern el que liderés el debat i el diàleg amb el territori. Caldrà convèncer de la necessitat de la infraestructura, pactar si cal les compensacions i assegurar que unes infraestructures bàsiques per a tot el país tenen una distribució equitativa per tot el territori.
