No hi ha dubte que les mesures anticrisi aprovades pel govern espanyol, primer a causa de la pandèmia i després per la guerra a Ucraïna, han aconseguit pal·liar, almenys en part, l'efecte de les pujades de preus en les economies familiars. L'exemple més evident és el del preu de l'electricitat, que es va arribar a disparar a l'inici de la invasió russa i va obligar el govern espanyol a reduir dràsticament els impostos associats per intentar minimitzar l'impacte sobre les famílies. Dels més de 200 euros/MWh s'ha passat a només 36 i d'una inflació superior al 10% s'ha passat a una al voltant del 3%. L'estat espanyol ha gastat molts diners per intentar contenir els preus i ara, un cop normalitzada la situació, cal tornar a poc a poc a la situació anterior. Ara bé, retirar totes les ajudes de cop hauria suposat un xoc per a l'economia, amb un possible efecte rebot a la inflació, i per això cal fer-ho de forma gradual, amb un aterratge suau, tal com s'ha plantejat en el consell de ministres d'aquest dimecres.
També és hora de fer balanç per veure quines de les mesures han tingut un impacte positiu no només en termes d'inflació, sinó de sostenibilitat de l'economia, i quines eren merament conjunturals i fins i tot contradictòries amb els objectius de l'Agenda 2030. Un clar exemple d'això segon serien les ajudes al combustible per als transportistes, ja que no té sentit que l'estat subvencioni el consum d'energia d'origen fòssil i, per tant, contaminant. Es va fer, però, per evitar que milers d'autònoms perdessin poder adquisitiu. I un exemple del primer cas serien les bonificacions al transport públic, que es mantindran de manera general durant el 2024 i que s'hauria d'estudiar la manera de convertir-les en una política permanent pels efectes positius que té en molts àmbits, per exemple en la reducció de la contaminació (de la mateixa manera que no té sentit mantenir la gratuïtat de les autopistes).
Sigui com sigui, el retorn de les regles fiscals en l'àmbit europeu obligarà a polítiques d'abast molt més quirúrgic per arribar a les persones que realment ho necessiten, i per això és necessari comptar amb estudis solvents sobre l'impacte de les polítiques públiques. És una bona notícia que no es pugui desnonar famílies vulnerables, però també ha de ser molt més fàcil accedir i poder demostrar aquesta situació de vulnerabilitat.
En l'àmbit més macroeconòmic, resulta interessant l'opció d'oferir incentius fiscals a les grans energètiques per forçar-les a invertir en economia verda a l'hora que es manté l'impost sobre els beneficis caiguts del cel. Sánchez continua així amb una mena de política del pal i la pastanaga amb les grans empreses, tot i que en aquesta maniobra es veu clarament la mà del PNB al darrere.
Finalment, cal apuntar que el decret s'haurà de convalidar al Congrés i, per tant, necessitarà el suport de tots els socis de Sánchez sense excepció. Aquesta serà la dinàmica de la legislatura: projectes legislatius que segurament no deixaran ningú satisfet al 100% però que han de trobar el punt d'equilibri entre, per exemple, Podem i el PNB.
