L'atemptat a Fico i el batec crispat d'Europa
L'intent d'assassinat del primer ministre d'Eslovàquia, el populista i pro Putin Robert Fico, arriba en un moment de màxima polarització política al país i a només dues setmanes de les eleccions europees. A més de ser una terrible desgràcia personal, l'atemptat és un símptoma més d'una Europa cada cop més tensada, on els discursos d'extrema dreta guanyen terreny i quotes de poder enmig d'un gran desconcert popular. És un nou i greu avís. Quan la discussió pública només admet dialèctiques simplistes, a favor i en contra, llavors es van trencant els ponts de diàleg i s'obre la porta als extrems. Siguin de perfils individuals, com semblaria el cas, o grupals.
La guerra d'Ucraïna, els efectes de la pandèmia, la immigració, la crisi climàtica, els debats de gènere i el desclassament de capes àmplies de la població conformen un còctel social i ideològic de gestió cada cop més difícil. Fa temps que s'han diluït els consensos propis de l'estat del benestar i de les democràcies liberals. Les derives autoritàries estan a l'ordre del dia, amb particularitats nacionals diferenciades, però amb un aire comú de crispació.
Eslovàquia, a través de la figura de Fico, ha destacat en aquesta deriva il·liberal polaritzadora. Per descomptat, res no justifica l'intent de magnicidi que ha sofert el primer ministre, un atemptat amb suposades motivacions polítiques que, tanmateix, sembla més propi d'un individu desequilibrat. Juraj Citula, de 71 anys, poeta, hauria estat alhora tant un activista antiviolència com un simpatitzant neonazi i pro-rus. Tot plegat sembla prou contradictori, i el que denotaria és la condensació absurda en una mateixa persona de la tensió política ambiental.
Aquest, doncs, és el marc social i polític en el qual cal llegir l'atemptat contra Fico, líder d'un partit socialdemòcrata recentment expulsat del grup socialista europeu. Algú que, com Orbán a Hongria, està en plena deriva putinista, desmarcant-se del suport europeu a Ucraïna i legislant per reforçar el control als mitjans de comunicació i a les ONG. De fet, en aquesta línia, ja han sortit veus a Bratislava insinuant que l'atac hauria estat incentivat des dels mitjans crítics amb el govern, una acusació que busca tacar i culpabilitzar l'oposició. És a dir, aprofitar la desgràcia per aprofundir en la divisió.
Aquest és el sincopat batec dels temps que recorre Europa, una palpitació que també està arribant a les nostres latituds de la mà de la retòrica xenòfoba de Vox o Aliança, partits que busquen culpables fàcils en la immigració, sobretot la islàmica. El seu verí va penetrant en les mentalitats i conquerint espais de decisió, per exemple, i ben a prop, als governs del País Valencià i les Balears. Si a això hi afegim una realitat complexa fruit de les crisis recurrents (la financera del 2008, la pandèmica i la de la guerra d'Ucraïna), que estan debilitant les classes mitjanes autòctones, i encara hi sumem les batalles culturals de rebuig de les diferències (de gènere, religió o llengua), ja tenim el caldo de cultiu per a una fractura social creixent.
