L'assignatura pendent de la transparència
BarcelonaLa mesa del Parlament ha aprovat aquest dimarts, a proposta de la seva presidenta, Laura Borràs, eliminar directament l'article del règim intern de la cambra que regulava el sistema de llicència per edat sense necessitat de negociar-ho amb els treballadors. Aquesta és la decisió correcta, perquè aquest privilegi no tenia cap raó objectiva de ser, ni ara ni quan es va aprovar el 2008. Ara bé, aquest dimarts també ha passat una cosa molt important a la cambra, i és que un dels membres de l'òrgan de transparència interna (OGDAIP) que va donar la raó dues vegades a l'ARA en la seva petició d'informació sobre quants treballadors estaven acollits al règim de llicència per edat i quines retribucions estaven rebent, Antoni Bayona, ha adreçat una duríssima carta a la mesa on acusa la secretària general de la cambra, Esther Andreu, d'haver obstaculitzat la investigació periodística.
Bayona afirma en el seu escrit que la informació sol·licitada s'hauria d'haver lliurat en 45 dies, i no en els nou mesos que van passar entre l'abril de l'any passat i el gener d'aquest, i a més constata que les dades que es van lliurar en un principi eren "notòriament insuficients". Per tot plegat, Bayona considera que hi ha prou indicis per investigar si hi ha hagut un intent premeditat d'evitar que la informació arribés a la ciutadania.
Un cop corregida la irregularitat que suposaven les llicències per edat, ara toca fer un segon pas i assegurar-se que es compleixen les obligacions públiques de transparència i no s'obstaculitza periodistes o altres ciutadans que volen accedir a informació d'interès públic. Va ser justament per aquest motiu que es va aprovar el 2014 la llei de transparència i es van posar en marxa òrgans com l'OGDAIP al Parlament. En el cas de la investigació de l'ARA, però, s'ha posat de manifest que la transparència encara és una assignatura pendent perquè organismes com la direcció d'estudis, dependent de la secretaria general, obviaven les resolucions de l'OGDAIP o les complien només parcialment. L'escàndol va provocar la renúncia del mateix Bayona, que veia com s'ignoraven les seves instruccions perquè s'entregués la informació sense dilacions.
Segons ha explicat el mateix Bayona, la situació a l'interior de la institució arran la petició d'informació de l'ARA va anar degenerant fins al punt que la secretària general va fer greus acusacions contra ell en una intervenció davant de la mesa. Davant d'aquesta situació, la mesa ha d'arribar fins al final per saber què és el que ha passat exactament i prendre les decisions oportunes, per incòmodes que siguin.
El que és important subratllar és que quan uns periodistes demanen informació ho fan en nom de la ciutadania perquè consideren que és d'interès públic, com s'ha demostrat sobradament en aquest cas. I que atacar els mitjans de comunicació perquè fan la seva feina és una pràctica pròpia dels populismes (vegeu l'exemple de Donald Trump) que soscava els fonaments de la democràcia i que, en el fons, pretén minimitzar i desviar l'impacte de l'escàndol. La nostra obligació i el nostre compromís és i serà resistir les pressions i continuar desvelant la informació que l'opinió pública té el dret de conèixer.