L'assetjament contra alcaldes: una perversió de la democràcia
BarcelonaL'alcaldessa de Canet de Mar, Blanca Arbell, s'atreveix a donar la cara a l'ARA per denunciar una realitat incòmoda: la dels regidors sotmesos a una situació d'assetjament per part dels veïns fins al punt que es veuen obligats a agafar la baixa o a abandonar el càrrec a causa de les pressions i les amenaces. Però no és l'única. També apareixen altres alcaldes com Josep Sánchez, d'Arenys de Munt; Rosa Pou, de Caldes d'Estrac, o Annabel Moreno, d'Arenys de Mar. Tots retraten una realitat molt similar: insults, faltes de respecte, acusacions falses, amenaces, assetjament a les xarxes socials, mòbing als seus fills, rodes punxades, pintades... Realment, el preu que paguen aquestes persones per dedicar-se a la política municipal és altíssim i no diu gaire de la nostra cultura democràtica. És cert que l'arribada de les xarxes socials ha intensificat aquests comportaments perquè moltes persones actuen des de la impunitat que els atorga l'anonimat. En el cas d'Arbell, fins i tot la van amenaçar amb cremar-li la casa amb ella a dins en un comentari a Facebook que reproduïm.
Això els passa a polítics molt públics, com Ada Colau, que va marxar de Twitter a causa dels insults que rebia, i agafa un relleu especial quan passa a nivell municipal, on tothom es coneix i la pressió pot arribar a ser asfixiant i convertir la vida de l'alcalde o alcaldessa i el seu entorn en un infern. Encara és pitjor quan darrere d'aquests episodis no hi ha energúmens aïllats sinó un partit polític concret que busca d'aquesta manera desgastar un contrincant. I així, en lloc de convertir la política municipal en un planter per tenir polítics preparats, es converteix en un camp de batalla on es destrueixen persones i reputacions per un mínim guany.
Ara que venen les eleccions municipals, aquest reportatge hauria de moure a una reflexió col·lectiva sobre com volem que sigui la política municipal, com ho podem fer perquè siguin els més preparats els que ocupin aquestes posicions de servei públic i que el debat al voltant del que passa al poble es pugui a dur a terme de forma civilitzada i constructiva. Evidentment, això passaria perquè tots els partits subscrivissin un codi de bones pràctiques que fes que qualsevol d'aquests comportaments fos ràpidament identificat, aïllat i blasmat com el que és: una perversió de la democràcia i un retorn a la llei de la selva, on qui guanya no és el millor sinó el més agressiu. També caldria que les grans tecnològiques fossin més diligents a l'hora de retirar els comentaris i, per descomptat, que la justícia actués quan algú es passa de la ratlla. Perquè no és veritat que un alcalde hagi de suportar segons què. Hi ha límits que no es poden traspassar, com ara qualsevol mena d'agressió, verbal o física, cap a ell o cap als seus familiars.
Aquest és un problema que ens afecta a tots i que fins ara hem amagat a sota de la catifa. Els alcaldes són una peça clau per al funcionament de la democràcia, i se'ls ha de tractar amb el respecte que mereixen. Ni més ni menys que qualsevol altra persona.
