L'Aragó demana pas, també en l'àmbit econòmic
BarcelonaL'Aragó és una de les comunitats autònomes que celebren eleccions el 28 de maig i serà escenari d'una batalla clau entre el socialista Javier Lambán i el popular Jorge Azcón, que es disputaran la presidència. L'Aragó sempre ha sigut un termòmetre bastant exacte de la política espanyola, de manera que guanyar-hi té un significat especial. L'interès és més gran perquè Lambán s'ha convertit els últims anys en un autèntic maldecap per a Pedro Sánchez: és el baró més crític amb els seus pactes amb l'independentisme i és capaç fins i tot de fer descarrilar uns Jocs Olímpics al seu territori perquè no els volia compartir amb Catalunya.
Però, més enllà de les polèmiques polítiques, el cert és que l'Aragó està guanyant protagonisme també en l'àmbit econòmic. D'alguna manera, aquest territori està recollint ara els fruits de l'aposta estratègica que van fer els governs del socialista Marcelino Iglesias a principis dels 2000 per convertir l'Aragó en una gran plataforma logística aprofitant la seva posició geogràfica. En efecte, l'Aragó, i en concret Saragossa, se situa al centre geogràfic de l'àrea que concentra un 70% o més de l'economia espanyola, a mig camí entre Barcelona, Madrid, Bilbao i València. Si una empresa vol distribuir el seu producte cap a aquests mercats i mira el mapa, veurà que el lloc més eficient per fer-ho és aquell.
Aquella aposta, però, va estar molt de temps en qüestió a causa de la crisi de 2008-2013 i no ha sigut fins als últims anys que ha accelerat de forma exponencial. Allà s'hi han instal·lat gegants com Inditex, Decathlon o Mercadona, però també empreses catalanes que busquen expandir-se, com ara BonÀrea. El govern aragonès ha practicat una política business-friendly que li està funcionant per convertir els milions de metres quadrats improductius que envolten Saragossa en un veritable cordó industrial. Si a això sumem l'aposta estratègica per aprofitar el vent i les hores de sol per produir energia verda i un sector industrial i agroalimentari potent tindrem una fórmula d'èxit assegurat. El resultat és una comunitat amb un atur inferior al de Catalunya i amb una renda per càpita només 1.000 euros per sota.
Evidentment, no tot són flors i violes. Com expliquem al dossier que publiquem avui, la bombolla de l'energia eòlica ha provocat excessos en alguns municipis i hi ha un problema estructural que pot estrangular el creixement aragonès a mitjà termini: la manca de mà d'obra disponible. En efecte, l'Aragó és un gran territori (més gran que Catalunya), però amb una població de només 1,3 milions de persones, la majoria de les quals, 700.000, es concentren en una capital que no compta amb una àrea metropolitana digna d'aquest nom.
En tot cas, el reportatge mostra fins a quin punt les economies catalana i aragonesa estan interconnectades i, malgrat els discursos espanyolistes de Lambán, es beneficien mútuament. L'Aragó està aprofitant bé les seves cartes en un món cada cop més global i competitiu. I segur que hi ha coses, com ara l'agilitat administrativa, que valdria la pena aplicar també a Catalunya.