L'any escolar en què caldria capgirar la tendència

Demà comença un nou curs escolar ple de novetats i, de moment, amb un clima pacificat tant dins com fora de les aules. No hi haurà mascaretes, no hi haurà imposicions judicials per impartir el 25% de castellà i tampoc no hi haurà vagues convocades a l'horitzó. Per primer cop en molt de temps, el focus d'atenció seran les emocions, expectatives i coneixements dels 1.590.000 alumnes que ompliran escoles i instituts al llarg de la setmana. És una bona notícia perquè és urgent que tota l'atenció es torni a posar en els alumnes, en les seves necessitats i en què fa falta per apujar el seu nivell acadèmic, per millorar les seves habilitats, per combatre les desigualtats entre centres i per reduir el fracàs i l'abandonament. Els anys de pandèmia han estat un cop dur a tot el sistema d'ensenyament, que ja feia anys que estava tocat per les retallades i per les rèmores d'unes maneres de fer que s'estaven demostrant desfasades. Tot i que encara falten més estudis sobre la situació, en l'última avaluació que va fer la Generalitat a finals d'any en alumnes de quart d'ESO ja es va veure la forta davallada general, especialment en matemàtiques, on es va tenir la pitjor puntuació de l'última dècada.

Caldrà un sobreesforç per intentar redreçar el que s'ha perdut aquests dos anys, sobretot en el cas dels alumnes de col·lectius més desfavorits, que no han pogut gaudir de suport i reforç durant els tancaments. En aquest sentit, tot l'augment d'inversió que es faci en ensenyament és benvingut si serveix sobretot per poder donar una millor atenció a l'alumnat que més ho necessita. L'acord d'aquesta setmana entre els sindicats de docents i el departament d'Educació per incorporar fins a 3.500 nous mestres i professors a partir del gener s'ha de llegir en aquest sentit, ja que la disminució d'una hora lectiva, com reclamaven des de feia temps, vol dir que podran dedicar més temps a les tasques de coordinació, preparació o formació, cosa que hauria de repercutir en un millor servei educatiu.

L'ensenyament està en un moment de canvi i per això és molt important que els mestres i professors tinguin temps i estímuls per preparar-se. Els paradigmes han canviat i no es pot continuar ensenyant igual que es feia fa trenta o vint anys. Amb això gairebé tothom hi està d'acord. Tanmateix, cal que aquests canvis es facin amb el consens i la complicitat de tots els actors implicats. Les novetats d'aquest any, des del nou calendari fins al nou currículum o el nou batxillerat, requereixen un temps d'adaptació. Especialment per als centres i els docents, que han de trencar dinàmiques molt enquistades i necessiten no només el suport per fer-ho sinó també sentir-se partícips de les maneres en què s'han d'aplicar. El pols que hi ha hagut, i que encara està latent, entre els sindicats i la conselleria ha desviat el focus d'atenció cap a la gran revolució que no només aquí sinó arreu del món està començant al món de l'educació. Les noves tecnologies, per exemple, han canviat per complet la manera d'ensenyar i també les necessitats de l'alumnat. Cal que tothom s'impliqui en el canvi per contribuir així a avançar. Aquest any escolar podria ser el que canviï la tendència, i per això farà falta tothom.