L’anomalia dels diners públics i la segregació per sexe a l’escola
Deslligar la segregació per sexe a les aules del sistema públic d’ensenyament és un objectiu que comparteixen una àmplia majoria tant de la comunitat educativa com del Parlament, que al capdavall és on resideix la representativitat de la societat catalana. De fet, en nombroses ocasions la cambra ha instat el Govern a eliminar el concert econòmic amb aquells centres educatius que separen nens i nenes. Amb tot, l’executiu català no ha trobat complicitat en l’àmbit judicial, que equival a dir que no ha trobat empara en la legislació espanyola. El conseller d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, va anunciar ahir un nou embat del Govern en aquesta línia, i un cop més toca esperar que l’executiu en surti victoriós.
Cal dir que aquest embat és parcial. Els concerts tenen un calendari divers: el de la primària es renovava el 2021, i els d’infantil, secundària i batxillerat –renovats quan estava en vigor el 155– s’acabarien el 2022. El predecessor de Cambray en el càrrec, Josep Bargalló, va capitanejar l’intent amb la primària i va anunciar l’eliminació del concert a 11 centres el maig del 2020. El TSJC, però, va tombar-ho aquell novembre en aplicació de la llavors vigent Lomce, l’anomenada llei Wert, adduint motius econòmics i pedagògics. La resolució obligava el Govern a mantenir el concert almenys sis anys més. L’executiu hi va presentar un recurs encara pendent, i és per això que la primària no forma part de l’anunci de Gonzàlez-Cambray, que es limita a infantil, secundària i batxillerat.
La nova llei estatal d’educació, la Lomloe, va ser aprovada definitivament el desembre de l’any passat i va entrar en vigor a principis d’aquest 2021. I el Govern hi ha vist una nova oportunitat. Interpretable, si es vol. La disposició addicional 25 indica que els centres públics i els concertats “desenvoluparan el principi de coeducació en totes les etapes educatives”. El departament hi veu prou cobertura legal per anunciar altre cop als 11 centres que figuren a la llista que no els renovarà el concert. Però és cert que el redactat de l’addicional 25 pot no acabar sent prou concloent de cara a la valoració judicial.
En qualsevol cas serà la justícia qui determini com ha de procedir el Govern. Però sigui quina sigui la sentència, en ple segle XXI és absolutament defensable que els fons públics no hagin de sostenir sistemes d’ensenyament que no ajuden precisament a lluitar contra el sexisme, a superar els estereotips nen-nena, a fomentar la cooperació des de ben petits i a bastir una societat plenament igualitària. En definitiva, una anomalia. En molts d’aquests centres s’aplicava la segregació també entre el professorat. Nens que no sabien què era fer classe amb una professora, i nenes amb un professor. Només la pressió de l’administració, i per la via laboral, va aconseguir trencar-ho. La seva existència no està ara en discussió, ja que depèn de l’oferta i la demanda, però no té sentit que un model que va tan en contra del sistema públic educatiu en rebi diners.
