El nivell d’anglès dels catalans està molt lluny de ser el desitjable. En un món globalitzat, en què no només les persones sinó sobretot la informació es mouen cada cop amb més rapidesa –i en un aclaparador percentatge en anglès–, aquesta mancança és un hàndicap per al desenvolupament del país. Segons l'última enquesta d’usos lingüístics de l’Idescat, el 62,5% de la població de més de 15 anys reconeix que no sap parlar anglès, i només el 36% el saben escriure. De fet, Espanya en el seu conjunt és el vuitè país d’Europa amb un nivell d’anglès més baix, només per davant de països com Albània o l'Azerbaidjan, segons dades de l’EF English Proficiency Index.
Això és així malgrat que fa temps que es coneix el problema i que des de fa molts anys l’anglès està integrat en el currículum escolar. De fet, hi ha deu comunitats autònomes a Espanya on el 90% dels alumnes fan anglès des d’infantil. A Catalunya, curiosament, això no és així. Segons l’última Estadística d'Ensenyaments no Universitaris publicada pel ministeri d’Educació, només el 63,7% dels nens d’entre 3 i 6 anys fan anglès a l’escola.
El departament minimitza la situació per diverses raons. En primer lloc, s'escuda en la llibertat que tenen els centres d'incorporar l'anglès en funció del seu context social i el seu projecte educatiu. En segon lloc, assenyala el tipus de model que s’aplica a infantil, en què la llengua s’introdueix de diverses maneres a les assignatures sense que hi hagi unes hores concretes d’ensenyament de l’idioma a l’aula. I, per acabar, considera que no està demostrat que començar abans millori el rendiment acadèmic de l’idioma. Això pot ser més o menys discutible segons els experts. Però el que no nega ningú és que una certa familiarització amb la llengua estrangera des que som petits té avantatges de cara al futur, ja que prepara els infants per reconèixer sons i incorporar l’idioma dins del seu imaginari.
La prova és que en aquesta mateixa etapa infantil l’anglès s’imparteix en el 80% de les escoles privades i només en el 50% de les públiques. Les privades i concertades, empeses segurament per l’exigència d’uns pares que saben bé la importància que tindrà en el futur conèixer bé l’anglès, demanen que sigui una prioritat des del principi. Això es reflecteix, naturalment, en la diferència dels resultats d’anglès que s’obtenen entre la pública i les altres. En el primer cas, el 17,4% dels infants tenen un nivell baix o mitjà i el 24% tenen un nivell alt, mentre que a la privada i concertada els percentatges s’enfilen fins al 36,5% i el 44,5%, respectivament. És a dir, doblen els percentatges de la pública.
Si volem reduir la desigualtat social i treballar perquè l’ascensor social, tot i que atrotinat, pugui funcionar mínimament, cal dotar millor l’ensenyament públic i fer-lo encara més exigent. I aquí l’anglès juga un paper important. Sense perjudici de les altres llengües pròpies, està clar que cal reforçar l'anglès a tots els nivells educatius. Cal formar millor els mestres, ja que aquest també és un problema afegit, i, si cal, importar el model d’altres països que se’n surten millor. És un tema cabdal per al futur dels que avui són petits. Catalunya no pot estar a la cua quan hauria de ser capdavantera.
