Kamala Harris, el somriure presidencial
El somriure de Kamala Harris comença a tenir un aire presidencial. El seu primer debat de la cursa electoral ha acabat de fer el tomb. Quan el president Joe Biden va tirar la tovallola i va donar-li pas, es va produir un primer moment d'eufòria en les files del Partit Demòcrata. I de moment Harris no està decebent, sinó tot el contrari: està confirmant les expectatives. Els seus estan satisfets. Els republicans, preocupats. Ara falta que això es tradueixi en suport efectiu dels electors. Sens dubte, és massa d'hora per avançar esdeveniments. Queda un mes i mig per al 5 de novembre, quan els estatunidencs estan cridats a les urnes.
En tot cas, la vicepresidenta i candidata demòcrata ha pres la iniciativa. Està marcant el ritme de la campanya i de l'agenda. En el debat d'aquest dimarts (dimecres a la matinada a Catalunya), va sortir a l'atac des del primer minut amb unes armes que estan començant a demostrar-se efectives, almenys per descol·locar el republicà Donald Trump. Però ja es veurà si també resulten efectives per mobilitzar els indecisos i decantar les enquestes. I quines són, aquestes armes? Doncs el discurs de l'esperança, la idea de girar full a la polarització i la divisió del país, posar al centre de les seves preocupacions la classe mitjana empobrida, encarnar la llibertat de les dones, defensar la democràcia i les institucions com un senyal d'identitat nacional. I, per descomptat, el seu perfil de dona feta a si mateixa, lluitadora per la justícia, en contrast amb el superric Trump. I, encara, tot acomboiat per un to tranquil, relaxat i segur, sense perdre mai els nervis. Sí: el somriure s'ha convertit en la seva millor basa.
El contrast amb Trump cada cop es fa més cridaner. Trump no sap somriure. Sobretot sap enfadar-se, sap crispar-se. I a fe que Harris està sabent buscar les pessigolles a qui davant de Biden era energia i força perquè ara, amb Harris de contrincant, aparegui en la seva verdadera essència: prepotència entotsolada. Qui sempre ha sobresortit per la seva gran capacitat comunicativa, qui va noquejar el seu anterior rival, de cop és com si hagués començat a perdre l'aura de triomfador, la seguretat. ¿El fenomen Trump s'està desfent? En tot cas, a Harris se la veu contenta de marcar diferències personals i polítiques amb un rival que, sense gaire esforç, aconsegueix presentar com a extremista, mentider i barroer. ¿Està aconseguint que la gent el miri amb uns altres ulls? La idea és que, de cop, molts s'adonin que el rei anava despullat.
Els demòcrates ara ja saben que la remuntada és possible. Però els republicans també. Per això és probable que la campanya s'endureixi. Només falta saber quant trigarà Trump a sortir a l'atac sense miraments, per tots els mitjans. Si va atiar l'assalt al Capitoli, tot és possible. Llavors caldrà veure fins a quin punt Kamala Harris sap no caure en la provocació, mantenint el somriure i l'aposta per girar definitivament full del trumpisme, un populisme ultraconservador que ha corcat la democràcia dels EUA i ha fet el món més insegur.
