BarcelonaCom ja va passar en el cas de Quim Torra quan va ser desposseït primer de l'escó al Parlament i després del càrrec de president de la Generalitat, en el cas del cupaire Pau Juvillà la desproporció entre una condemna per desobediència per mantenir uns llaços grocs a la finestra del seu despatx de l'edifici de la Paeria i la conseqüència pràctica, que és perdre la condició de diputat per a la resta de la legislatura, és totalment fora de lloc. I això més enllà que la mateixa condemna en si és qüestionable perquè fa col·lisionar un suposat dret a la neutralitat de l'espai públic en període electoral amb un dret fonamental com és el de la llibertat d'expressió. El cas és que altre cop assistim a la ingerència del poder judicial en el legislatiu i a una nova batalla político-jurídica de resultat incert.
En primer lloc, cal apuntar que el Parlament fa bé de negar-se a suspendre Juvillà fins que hi hagi sentència ferma, perquè això és el que consta en el reglament de la cambra. Ara bé, el precedent del cas Torra, i més recentment l'actitud del Tribunal Suprem en el cas del que va ser diputat d'Unides Podem Alberto Rodríguez, que va ser inhabilitat per una sentència irrisòria que va provocar un fort debat jurídic a la cambra baixa, no permet tenir gaires esperances en el recurs que ara presentarà Juvillà. És molt probable que abans hi hagi un pronunciament de la Junta Electoral Central, cosa que encara accentuaria la sensació d'injustícia, ja que aquest òrgan no pertany al poder judicial i els seus membres són nomenats a dit pels partits.
La presidenta del Parlament, Laura Borràs, s'ha compromès a no retirar l'acta a Juvillà fins que la sentència sigui ferma, és a dir, fins que el Tribunal Suprem resolgui el recurs. Caldrà veure què passa si hi ha un requeriment de la JEC que posi en perill la validesa de les votacions del Parlament. La defensa jurídica de l'autonomia del Parlament s'ha de portar a terme en totes les instàncies judicials possibles, també les europees, però s'ha d'evitar un bloqueig de la cambra que pugui perjudicar l'aprovació de lleis o projectes especialment importants, com ara els pressupostos, per al conjunt dels ciutadans.
Aquest raonament és el que va aplicar la CUP per exemple en el cas de l'exalcaldessa de Berga Montserrat Venturós, que es va apartar del càrrec per complir la condemna i no posar així en perill la governació de la vila. De la mateixa manera, Quim Torra va abandonar el Palau de la Generalitat de manera voluntària, i acatava així la inhabilitació per no interferir en el funcionament ordinari de les institucions d'autogovern.
Des de l'inici del Procés, la regla general per als polítics independentistes ha sigut que les conseqüències del seu enfrontament amb l'Estat les havien d'afrontar de manera personal i individual, i protegir funcionaris i ciutadans. I així van assumir la presó o l'exili com una forma més de la seva lluita política. Ara tampoc hauria de ser diferent.
