En països com Itàlia, els jutges són avui la primera línia de defensa de la democràcia. I han hagut de ser ells, en concret un tribunal de Roma, els que han hagut de recordar a Giorgia Meloni que els plans per traslladar migrants a països tercers com a pas previ a ser deportats contravé la legislació i la jurisprudència europea. Per tant, no és que no es pugui aplicar aquest model a Itàlia, és que no es pot fer enlloc de la UE. El que diuen els tribunals és que només es pot deportar algú el país del qual sigui considerat "segur per a totes les persones", i evidentment és molt difícil trobar un país del Tercer Món que compleixi aquest requisit, perquè on no es persegueixen minories nacionals, lingüístiques o religioses es persegueix el col·lectiu LGTBI o directament les dones.
En el cas a què fa referència la sentència, dels setze migrants rescatats al mar que es volia traslladar a un centre italià construït en territori albanès, n'hi va haver quatre que ja van haver de ser retornats a Itàlia, dos per ser menors i dos més per estar en situació de "vulnerabilitat" (els dos casos estan exclosos de l'acord entre Roma i Tirana). Els altres dotze, procedents de Bangladesh i Egipte, hauran de tornar ara també a Itàlia perquè la justícia considera que els seus països d'origen no són segurs per a tota la població, un criteri fixat per la justícia europea el passat 4 d'octubre. La justícia italiana i europea és, doncs, la que ha retornat la dignitat als migrants, recordant als governs de la UE que les persones humanes tenen drets inalienables pel fet de ser-ho, i el dret a demanar asil i fugir del teu país per causa d'una persecució n'és un.
Però no ens enganyem. El que avui és una victòria demà pot ser una derrota, perquè els vents que bufen a tot Europa ara mateix són favorables als experiments de Meloni i segur que veurem canvis legislatius per agilitzar les deportacions i les anomenades devolucions en calent, que són il·legals segons el dret internacional. El govern polonès de Donald Tusk, que es presentava com a liberal, ja ha anunciat la suspensió del dret d'asil. Alemanya, amb un govern de socialdemòcrates, verds i liberals, ha recuperat els controls a les fronteres dins l'espai Schengen i ha anunciat que no donarà ajudes a aquells migrants que s'hagin registrat abans en un altre país de la UE.
La gestió de la immigració representa un gran repte perquè és una qüestió molt complexa, amb moltes arestes. Però creure que construint camps de detenció en països tercers es podrà frenar l'arribada de persones és il·lús. La idea de Meloni és fàcil de vendre de cara a la galeria, però és molt cara (inassumible si s'ha d'aplicar a gran escala) i, el que és més greu, va en contra dels principis fonamentals de la UE i fins i tot de les Nacions Unides. Per sort, hi ha jutges que encara consideren que cada persona mereix ser tractada amb respecte com a dipositària d'uns drets. I aquest és, justament, un principi que no podem perdre mai.
