El que avui es coneix com a cas Pegasus, l'espionatge polític mitjançant el malware intrusiu de l'empresa israeliana NSO, va començar amb el Catalangate. I el Catalangate, cal recordar-ho, va arrencar quan es va fer públic l'espionatge als telèfons de l'expresident del Parlament i actual conseller d'Empresa i Treball, Roger Torrent, i del dirigent d'ERC a Barcelona Ernest Maragall. La intrusió als mòbils de Torrent i Maragall va obrir una causa judicial l'octubre del 2020, però el Catalangate ha crescut amb el descobriment que també es van espiar desenes d'activistes, polítics, advocats i periodistes vinculats a l'independentisme, incloent-hi el president, Pere Aragonès. Aquest escàndol s'ha complicat encara més, reconvertint-se en el cas Pegasus, amb la sorprenent admissió pública per part del govern espanyol que s'havia espiat el seu president, Pedro Sánchez, i els ministres de l'Interior i de Defensa, Fernando Grande-Marlaska i Margarita Robles, i que s'havia intentat amb el responsable d'Agricultura, Luis Planas.
El cas Pegasus, doncs, es divideix en dues branques: la que afecta el govern espanyol, que duu el magistrat de l'Audiència Nacional José Luis Calama, i la del Catalangate, que va començar a investigar el jutjat d'instrucció 32 de Barcelona, pel que fa a Torrent i Maragall, i s'ha repartit en quatre jutjats diferents pel que fa a les querelles dels altres espiats. Però mentre que la causa que s'investiga a Madrid avança a bon ritme, i Calama ja ha dut a terme sis diligències judicials en només un mes i mig, la catalana està disgregada i una part ja s'ha arxivat. El jutge que ha investigat el cas de Torrent i Maragall, sense arribar a interrogar ningú, el va arxivar després de 19 mesos en què va enviar tres comissions rogatòries a Israel, Bèlgica i Irlanda que no van tenir cap resposta; va demanar els telèfons dels dos afectats un any i mig després de començar a investigar –ja no servia de gaire, eren de feina, els havien tornat i formatejat– i, per últim, va rebutjar ajuntar el cas amb els dels altres espiats del Catalangate.
En canvi, en una dotzena part d'aquest temps, el magistrat de l'Audiència Nacional ha fet el doble de diligències: ha enviat una comissió rogatòria a Israel, l'ha ampliada avisant que ell mateix hi anirà, ha fet analitzar els telèfons de Sánchez i Robles, ha interrogat l'exdirectora del CNI Paz Esteban i un funcionari, i ha citat el ministre de Presidència, Félix Bolaños.
La comparació entre les dues causes judicials evidencia que el sistema judicial espanyol no les prioritza de la mateixa manera. I sí, la de Madrid afecta l'executiu espanyol, que ha quedat en evidència, però el Catalangate és un escàndol d'espionatge polític majúscul que un sistema que pretengui fer justícia de veritat no hauria d'arraconar ni intentar amagar sota l'estora. Que el procés ara diluït del Catalangate acabés en no res diria molt en contra de la salut de la democràcia i la separació de poders a l'Estat.
