La imatge del ministre de Justícia i la Presidència, Félix Bolaños, reunit a Brussel·les amb el vicesecretari institucional del PP, Esteban González Pons, sota la mediació del comissari de Justícia europeu, Didier Reynders, dona l'exacta mesura de l'excepcionalitat en què s'ha instal·lat la justícia espanyola des de fa anys. El PP fa cinc anys que es nega a renovar el Consell General del Poder Judicial, incomplint la Constitució, per no perdre la majoria conservadora actual amb l'excusa que vol despolititzar l'òrgan i negociar un canvi en el sistema d'elecció dels seus jutges. Però la realitat és que els populars el que volen és assegurar que sempre hi haurà majoria conservadora. Mentrestant, hi ha desenes i desenes de nomenaments de tribunals bloquejats, cosa que agreuja encara més la situació als jutjats.
En paral·lel a aquesta anormalitat tenim una revolta declarada d'una part dels jutges contra un projecte del govern espanyol, l'amnistia per als encausats del Procés, fins al punt que s'han arribat a produir manifestacions de togats contra una llei que és potestat del poder legislatiu i que no està ni aprovada. O sigui, que mentre des de la judicatura es demana respecte per a les seves decisions, resulta que ells sí que es poden manifestar al carrer contra una llei.
Però sens dubte el més greu no són aquestes manifestacions, sinó les maniobres de certs jutges com Manuel García-Castellón o Joaquín Aguirre per esquivar l'amnistia i construir acusacions pels delictes de terrorisme o alta traïció. En el cas d'Aguirre, aquest jutge fins i tot es permet el luxe d'aparèixer a la televisió alemanya abonant la tesi de la trama russa en el Procés. Davant d'aquests fets, fins i tot el PSOE va arribar a criticar aquestes actuacions com a "ingerències" del poder judicial en el legislatiu. Un poder judicial que, per cert, fins ara sempre s'ha negat a investigar l'operació Catalunya.
Davant la magnitud d'aquests escàndols, és bastant hipòcrita que el CGPJ s'esquinci les vestidures per les crítiques de les diputades Míriam Nogueras (Junts) i Pilar Vallugera (ERC), i també de Gerardo Pisarello (Comuns), a alguns jutges. En una situació normal, en què no hi hagués hagut presó, exili i multes per a molts independentistes, els jutges podrien tenir raó de demanar respecte institucional. Però en el context actual la llibertat d'expressió, com a dret fonamental, està per damunt d'aquest respecte. I els representants públics tenen tot el dret a criticar els jutges que retorcen la llei amb grolleres motivacions polítiques.
Si volen recuperar una mínima credibilitat i no ser una excepció a Europa, el que haurien de fer els jutges és pressionar el PP perquè accepti renovar el CGPJ i denunciar el que és un intolerable segrest d'un òrgan constitucional per part d'un partit polític. I després desautoritzar qualsevol manifestació o crítica pública d'un jutge a una decisió d'un altre poder de l'Estat, sigui el legislatiu o l'executiu. Fins que això no passi hi haurà motius per pensar que la justícia té un biaix ideològic evident.
