La justícia espanyola culmina la ignomínia

BarcelonaLa sala d'apel·lacions del Tribunal Suprem va confirmar ahir el processament dels vint-i-cinc líders independentistes inclosos en la causa que instrueix el jutge Pablo Llarena sense qüestionar el delicte de rebel·lió, cosa que permet a partir d'ara suspendre del càrrec els que encara són diputats. D'aquesta manera, la justícia espanyola culmina la ignomínia d'un procés contra líders polítics i civils independentistes que els tribunals europeus ja han desacreditat. Els magistrats del Suprem no han tingut el valor de contradir el seu company, tot i que, si es llegeix entre línies la interlocutòria, admeten que la sentència els pot condemnar per altres delictes. Entre cometre una injustícia i deixar en ridícul Llarena han triat la primera opció.

El següent pas de Llarena serà demanar la suspensió dels processats que són diputats, és a dir, Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Turull, Toni Comín, Raül Romeva, Josep Rull i Jordi Sànchez. De nou seran conculcats els seus drets polítics, i per extensió els dels ciutadans que els han votat, que són prop de dos milions. L'objectiu, tal com ja va dir l'exvicepresidenta Soraya Sáenz de Santmaría, és "escapçar" el moviment independentista, deixant fora de les institucions els seus principals líders. Segons aquesta manera de veure les coses, el moviment sobiranista és un suflé animat per uns polítics sense escrúpols, i per tant si se'ls treu de circulació s'acaba el problema. Quin greu error! ¿No n'han entès encara les causes de fons? ¿No són conscients que amb aquesta causa judicial l'únic que estan fent és demostrar, per la via dels fets, els arguments a favor de la independència? ¿No veuen que els polítics empresonats i exiliats, si són condemnats, acumularan més crèdit i autoritat moral? El problema que ara creuen que conjuren els retornarà multiplicat en el futur.

Però si el procés judicial és injust i fins i tot inhumà per als presos i exiliats, també són desastrosos els seus efectes per a la imatge internacional d'Espanya. De fet, amb la insistència a jutjar els líders catalans pel delicte de rebel·lió, i encara més si hi ha una condemna, s'haurà produït el desmembrament definitiu de l'esfera judicial espanyola respecte de l'europea. Entre l'aïllament i la integració en una tradició jurídica sòlida i fonamentada en una llarga tradició democràtica s'haurà optat per aquesta mena d'autarquia judicial que condemna Espanya a ser una excepció, un sospitós habitual amb el qual, per exemple, no es poden aprovar les extradicions de manera automàtica perquè no es compleixen els requisits mínims. El mite de l'Espanya moderna i homologable quedarà altre cop en qüestió per culpa d'un sistema judicial ultraconservador, que actua com a substitut del poder polític i amb un esperit de revenja evident. Alguna cosa es va fer malament a la Transició per haver acabat d'aquesta manera.

I quan el Tribunal d'Estrasburg desmunti la causa igual que ho han fet els jutges alemanys, ¿qui assumirà les responsabilitats? Qui rescabalarà les víctimes? Qui podrà dir llavors que Espanya és un estat de dret sense màcula? Espanya, un cop més, ha decidit posar-se al costat erroni de la història.