Junts ha celebrat aquest cap de setmana a Calella un congrés plàcid que ha servit per fer oficial el que ja era una realitat abans, i és que Carles Puigdemont és el líder indiscutible de la formació i la figura que dona sentit al partit. A diferència de fa dos anys, ara no hi ha dos sectors que s'han repartit l'executiva, turullistes i borrasistes, sinó que el secretari general es consolida com l'home fort del partit mentre Laura Borràs i els seus seguidors han estat apartats. Això sí, ella almenys serà la presidenta de la fundació que ha de servir per dotar un partit jove com Junts de gruix ideològic. Per la seva banda, Puigdemont abandona el rol més institucional de president a l'exili, que el va portar a crear el Consell per la República, per involucrar-se plenament en la vida partidista com a president de la formació.
En el seu discurs, Puigdemont va fer una crida a obrir el partit a nous sectors de la societat per ocupar així la centralitat política com a fórmula per recuperar la Generalitat. No hi va haver l'èpica d'altres moments, cosa que significa que Puigdemont ha fet una lectura realista de la situació i que ara el que toca és convertir Junts en una alternativa al govern de Salvador Illa. Per fer-ho ara compta amb un partit ordenat, amb un secretari general com Jordi Turull i amb persones com Antoni Castellà, amb molta experiència política i provinents el primer de CDC i el segon d'UDC. El partit, en la seva ponència ideològica, manté una certa transversalitat, però fa seves banderes del centredreta liberal com les rebaixes d'impostos. Manté l'aposta estratègica per la negociació amb el govern de Pedro Sánchez tot i no renunciar a una unilateralitat que ara mateix és més simbòlica que altra cosa. Com a element negatiu cal subratllar l'escassa participació de la militància en la votació de l'executiva, una mica més del 40%, cosa que indica que hi ha una part de les bases que estan desconnectades del dia a dia del partit.
Junts té el repte de mantenir un difícil equilibri entre ser oposició al PSC al Parlament i alhora arribar a pactes amb el PSOE a Madrid. No es pot oblidar, però, que aquesta condició de partit necessari per aprovar lleis a Madrid és el principal actiu d'un partit que no ocupa espais de poder importants a Catalunya (Sant Cugat és el principal ajuntament que governen). L'altra gran incògnita que queda per resoldre és quan se li podrà aplicar l'amnistia a Puigdemont i, per tant, quan podrà tornar a fer política en condicions de normalitat a Catalunya.
Junts haurà d'anar trobant el to i les tecles per ser un pal de paller com en el seu dia ho va ser CiU, i també haurà d'afrontar la difícil missió de refer ponts amb altres partits independentistes com ERC i d'evitar fuites cap a l'extrema dreta d'Aliança Catalana. Sobretot, però, haurà de demostrar que és una eina útil per als catalans per augmentar la prosperitat del país i que és capaç d'exercir una influència positiva amb una actitud constructiva també des de l'oposició.
