El secretari general de Junts, Jordi Turull, ha explicat avui que el partit celebrarà un congrés a finals d'octubre amb l'objectiu de "rellançar l'independentisme". El fet és que la formació liderada per Carles Puigdemont necessita redefinir l'estratègia per adaptar-se a la nova realitat sorgida de les urnes el 12-M, que ha desembocat en un Govern presidit pel socialista Salvador Illa amb el suport extern d'ERC i Comuns. Des que el president Aragonès va avançar les eleccions, Junts es va moure amb un sol objectiu: guanyar els comicis i situar Puigdemont al Palau de la Generalitat. Aquesta possibilitat es va esvair la setmana passada, amb la votació de la investidura, i s'ha fet encara més evident amb la configuració del nou Govern, on Illa ha incorporat un ex de Junts com Miquel Sàmper.
El resultat del congrés de Junts marcarà la política catalana i espanyola, molt més que el d'ERC, on no es discuteix l'estratègia sinó només el lideratge. En canvi, a Junts no es qüestiona el lideratge de Puigdemont, però s'haurà de decidir, per exemple, quina política tira endavant al Congrés dels Diputats amb el nou escenari. Un dels factors que interferiran en el debat és la no aplicació de l'amnistia a Puigdemont, Comín i Puig per part dels jutges, que deixa com a últim recurs per esquivar el boicot de la judicatura el Tribunal Constitucional, amb majoria progressista. Junts haurà de calibrar molt bé què li convé fer, ja que és evident que un govern del PP, amb Vox o sense, posaria molts més bastons a les rodes a l'aplicació de la llei.
Més enllà d'aquesta qüestió, però, fora bo que Junts definís també en congrés un projecte de país clar i, com a principal partit independentista, una estratègia transitable per aconseguir-la més enllà dels cops d'efecte com el de l'aparició fugaç de Puigdemont a Barcelona dijous passat i el seu retorn a Waterloo burlant els Mossos. De les paraules de Turull s'extreu la conclusió que Junts buscarà convertir-se en el pal de paller de l'independentisme, cosa que equival a mantenir una certa ambigüitat en el pla ideològic, i que també intentarà fagocitar ERC acusant els republicans d'haver fet possible un "govern espanyolista". El repte de Junts serà fer compatible aquests objectius amb el de representar àmplies capes de la societat que, ara mateix, també esperen una resposta clara als problemes del seu dia a dia. Si els juntaires volen erigir-se en l'alternativa al PSC, cosa que ara mateix són numèricament al Parlament, hauran d'ampliar l'espectre de la crítica a altres àmbits precisament quan el que s'havia vist en la part final de la presidència d'Aragonès és una coincidència entre els dos partits en temes clau com l'ampliació de l'aeroport, el Hard Rock o la B-40.
És evident que, de la mateixa manera que Catalunya necessita un bon govern, també necessita una bona oposició. I Junts ha d'aprofitar aquest congrés per adaptar-se a una realitat que no li és especialment favorable però en la qual continuarà jugant un paper imprescindible.
