El judici del 17-A ha de servir per aclarir qui hi havia al darrere

BarcelonaDimarts comença a l’Audiència Nacional de Madrid un dels judicis més esperats dels últims temps, el que ha d’aclarir els atemptats terroristes de l’agost del 2017 a Barcelona, Cambrils i Alcanar, en què es van cometre 16 assassinats. Però els autors materials dels fets són morts perquè van ser abatuts per la policia o van morir a l’explosió de la casa d’Alcanar, i això pot condicionar molt aquest judici.

Ni el tribunal ni la Fiscalia ni tampoc la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona han acusat els tres únics processat d’assassinat i els atribueixen només els càrrecs de pertànyer o col·laborar amb la cèl·lula de Ripoll, fabricació d’explosius i intent de causar grans danys. Les famílies de les víctimes no hi estan d’acord i per això les acusacions particulars sí que acusen d’assassinat Driss Oukabir i Mohamed Houli, mentre que el tercer, Saïd Ben Iazza, només de col·laboració amb organització terrorista.

En les sessions del judici, que està previst que duri fins a final de desembre, es mirarà d’esbrinar la responsabilitat de cadascun d’ells en l’organització de la matança, però el més important és que el judici hauria de servir per posar llum sobre molts aspectes foscos dels fets d’aquell agost, des de quin va ser el procés de radicalització dels joves terroristes de Ripoll i què va fallar perquè no es pogués detectar per part de la comunitat i de la policia, fins, sobretot, el paper de l’imam de Ripoll Abdelbaki es-Satty, mort en l’explosió d’Alcanar. Aquí hi ha dues incògnites. Una, veure si es pot aclarir si realment ell n’era l’únic cervell o si encara hi havia altres persones involucrades que no s’han pogut localitzar. I, sobretot, aclarir quina era ralment la relació d’Es-Satty amb els serveis secrets espanyols. Se sap, perquè és a la causa, que el CNI i la Guàrdia Civil havien visitat l’imam a la presó de Castelló, i que ell mateix havia dit el 2016 que parlava per telèfon amb els serveis secrets. Tot i que no s’ha reconegut oficialment, és una informaicó rellevant que hauria de servir també per saber fins a quin punt informava o desinformava la policia espanyola i si va utilitzar aquesta tapadora per organitzar l’atemptat.

Aquell atemptat, cal recordar-ho, es va produir en un moment de gran tensió política, pocs mesos abans de l’1-O i enmig d’un clima enrarit en què les relacions entre la policia espanyola i els Mossos no estaven en el seu millor moment. És important saber què va fallar per evitar que pugui tornar a passar. Si hi va haver una descoordianció policial, errors en la investigació o es va amagar informació rellevant a la policia autonòmica que van impedir una actuació preventiva eficaç, s’ha de saber. Només arribant fins al final es podrà treballar per segellar les fissures d’informació que potser podrien haver evitat aquests fets tan tràgics. El judici reobrirà moltes ferides entre les víctimes, moltes de les quals es queixen que no han rebut el suport que esperaven, i també entre la societat. Cal esperar que sigui realment exemplar en la recerca de la veritat.