Els joves són solidaris? Es fan voluntaris? Es comprometen en causes socials? No és fàcil trobar dades. Ara bé, si la pregunta se'ls fa als responsables de les entitats solidàries, la resposta és que sí, que ho són, però que ho són d'una manera diferent. Per què? La realitat és que els joves econòmicament estan molt pitjor de com estaven els seus pares i avis a la seva edat. La precarietat laboral, la dificultat d'accés a l'habitatge i la necessitat d'allargar els estudis en aquells que es puguin pagar màsters i postgraus fa que hi hagi una implicació cívica menys regular, més a batzegades. Les fidelitats d'abans a un sol projecte o una sola institució ja no són gaire habituals. Si a això hi sumem uns interessos o prioritats diferents, i encara hi afegim la seva manca d'aversió al canvi permanent, el resultat és un desencaixament amb les organitzacions clàssiques de beneficència. D'una altra banda, a pesar d'elles mateixes, sovint aquestes entitats les dirigeixen cúpules d'edat avançada amb un funcionament més o menys burocratitzat, tot i que no impermeable als nous aires. De fet, el repte de moltes d'aquestes fundacions, ONG o associacions és precisament atreure talent i compromís juvenil, cosa no gens fàcil.
La joventut d'avui té especial preocupació pel medi ambient, per l'habitatge i per la igualtat de gènere. El seu activisme s'encamina prioritàriament cap a aquests camps. Busca, en tot cas, causes molt concretes i, en canvi, li costa més una implicació en resposta a la pobresa en general, sigui de proximitat o no. Necessita sentir-se útil en termes concrets i pràctics, i si pot ser amb una implicació directa. D'aquí la resposta immediata i massiva quan hi ha esdeveniments tràgics puntuals, com ara ha passat amb la DANA de València. En moments així fins i tot es desborda la solidaritat fins al punt de produir-se situacions contradictòries. En tot cas, el model d'apuntar-se a una entitat i pagar una quota fixa li queda molt lluny i li sembla poc transparent.
Vehicular aquestes ànsies de participació és un dels objectius que tenen plantejats la gran majoria d'entitats de qualsevol mida i temàtica, amb una trajectòria curta o llarga. I si això és així a l'hora d'aconseguir voluntariat, el mateix es pot dir sobre la manera de sumar recursos econòmics. En aquest punt, la indústria de la solidaritat també està canviant. A través de les noves eines digitals i de la globalització, han sorgit plataformes de captació de finançament que actuen a escala mundial i que fan d'intermediàries entre les empreses que aspiren a exercir la seva responsabilitat social corporativa (donant diners, material o hores de voluntariat dels seus empleats) i les entitats socials d'ajut. De manera que una petita fundació barcelonina pot rebre recursos a través d'una plataforma canadenca i pot tenir voluntaris de grans multinacionals amb seu a Catalunya, joves o no tan joves. El món de la solidaritat està experimentant una gran transformació.
