La crisi de les matriculacions a la formació professional (FP) aquest inici de curs s'haurà saldat finalment, malgrat els esforços de l'administració, amb un notable desajust entre la demanda i l'oferta. D'una banda, 1.323 alumnes no tindran plaça on volien, mentre que hauran quedat 4.000 vacants de cicles poc apreciats pels joves. Els dos més sol·licitats han sigut el d'auxiliar d'infermeria (per raons òbvies: la pandèmia) i el grau mitjà de sistemes microinformàtics i xarxes, el segon més demanat a Catalunya. En tots dos casos la feina està pràcticament assegurada, cosa que té un alt valor atès el nivell d'atur juvenil que tenim: un 33,5% entre els joves de 16 a 24 anys. En canvi, també n'hi ha de molt atractius per als joves però de difícil inserció laboral, per exemple el de tècnic d'esport o discjòquei. I finalment hi ha especialitats molt requerides pel mercat però que incomprensiblement no troben nois i noies que s'hi vulguin formar, com ara electrònica, fabricació mecànica o eficiència energètica. Aquestes distorsions de fons, sumades a un augment sobtat de la demanda postpandèmica de la FP, ha produït la situació indesitjable que suposa deixar als llimbs joves (i les seves famílies), sense cap altra alternativa que estudiar alguna cosa per la qual no senten vocació o perdre un curs. La possibilitat d'optar per formar-se per via telemàtica a través de l'Institut Obert de Catalunya, tal com s'ha ofert a canvi, té una limitació òbvia en un tipus de formació molt lligada a l'experiència.
Estem, en qualsevol cas, davant d'una crisi de creixement. La FP, durant massa anys etiquetada pejorativament, comença a guanyar prestigi. Però no ens podem permetre una altra sotragada com la d'aquest inici de curs, ni individualment ni com a societat. El mercat laboral català necessita molts perfils tècnics que surten de la FP. No cal que tothom vagi a la universitat. Aquest lamentable episodi cal aprofitar-lo per donar un nou impuls a la formació professional millorant-ne l'oferta (en la mesura que es pugui, pública; si no, concertada), apujant el llistó d'aquests estudis i enfortint la relació amb els sectors productius a través de la formació dual i els estudiants en pràctiques.
Avui, d'algú que ni treballa ni estudia en diem nini. Abans, s'hauria dit que no tenien "ni ofici ni benefici". Per tenir un ofici hi ha d'haver feina, esclar, però com a condició prèvia cal una formació, cal adquirir l'ofici. Antigament, abans de l'educació obligatòria i la formació reglada, hi havia la figura de l'aprenent. Una figura que ara, sense perdre el valor del sistema educatiu, s'està recuperant a través de la formació professional dual i dels estudiants en pràctiques, tot i que en molts casos no remunerats. El camí, en tot cas, està traçat. Queda clar que la FP comença a estar prestigiada i que, per tant, té demanda. Es tracta, doncs, d'aprofitar aquesta onada per fer un salt endavant ajustant al màxim l'oferta i la demanda -avançar la preinscripció al març és una bona mesura-, evitant desgavells com el d'aquest inici de curs i enfortint el sistema amb una feina conjunta des dels mons educatiu i empresarial.
