Joves i covid més enllà dels aldarulls
Els aldarulls contra les restriccions anticovid d’aquest cap de setmana en diferents ciutats espanyoles han agafat tant la policia com la classe política totalment desprevingudes. Hi ha un cert desconcert perquè, venint com venim d’una primera onada especialment mortífera, sobta que algú es negui a seguir les indicacions de les autoritats i transformi la seva ràbia en violència. Les primeres investigacions policials apunten a grupuscles d’extrema dreta que s’haurien infiltrat en manifestacions de diferent signe per provocar els aldarulls.
A Barcelona van ser especialment impactants les manifestacions de divendres a la nit, amb imatges de saquejos a diferents establiments que donaven a la protesta un aire més delictiu, i fins i tot lúdic, que no pas estrictament ideològic. Els missatges contemporitzadors del diputat de Vox per Barcelona, Ignacio Garriga, alimenten la hipòtesi de l’extrema dreta.
Dissabte es van repetir a Barcelona les escenes de violència amb menys intensitat després d’una manifestació contra el desallotjament de la Casa Buenos Aires, on el que hi havia era persones de signe polític contrari. Les mateixes imatges s’han vist, però, a ciutats com Màlaga, Logronyo, Bilbao o Madrid, on van ser especialment violentes i hi va haver desenes de detinguts.
És molt probable que l’extrema dreta, que ha anat alimentant les teories de la conspiració i el negacionisme durant tota la pandèmia, estigui al darrere de la violència al carrer. Però això no ens hauria d’estalviar fer una reflexió a fons sobre el cansament i la sensació d’abatiment que ha caigut sobre una part molt important de la població, sobretot els joves.
A Espanya la taxa d’ocupació juvenil (els joves de 16 a 29 anys que treballen) ha caigut per sota del 50%, en concret ha perdut 7,1 punts, fins al 43,8%. I un 16,2% dels joves ni estudien ni treballen, són els anomenats ninis. Si a la catàstrofe econòmica s’hi suma una política comunicativa erràtica de les autoritats i una imatge de desgavell entre els diferents nivells de l’administració i de crispació entre els partits, no és estrany que hi hagi malestar social.
Més enllà de perseguir policialment els grups d’incitadors violents i desacreditar les fake news de l’extrema dreta sobre el covid, els governs català i espanyol s’han de posar les piles i mirar si s’està protegint prou el sector més jove de la població de les conseqüències negatives de la pandèmia. Pensem en els milers de joves que han de seguir els estudis des de casa sense tenir la infraestructura adequada, en els milers que han perdut la feina en el sector turístic o en el comerç, en els que, no tenint ingressos per tenir un habitatge propi, viuen amb els pares o han hagut de compartir un espai exigu en ple confinament.
Correm el risc que la pandèmia deixi sense futur una generació sencera: la dels que tot just s’estan formant o havien iniciat la seva vida laboral. I que ara veuen com tot s’enfonsa al seu voltant.
