Comença el tercer any de la guerra de Putin contra Ucraïna. El tòpic un cop més es compleix: les guerres se sap quan comencen però mai quan acaben. Putin volia una acció fulgurant i es va trobar entrampat. No s’ho esperava. Zelenski va sentir-se fort i animat per Occident al principi. Però dos anys després, la truita s’ha girat.
L’autoritari mandatari rus, superats els primers moments de fiasco, no ha dubtat a liquidar qualsevol dissidència interna –de Prigojin a Navalni–, reforçant el seu poder al voltant de la maquinària de guerra amb un discurs propagandístic nacionalmilitarista tenyit de nostàlgia soviètica. Ha sabut aprofitar, a més, el conflicte d’Israel a Gaza, que li ha donat marge de maniobra, i està jugant hàbilment la carta desestabilitzadora de Trump. La Xina, a més, deixa que aquesta Rússia agressiva faci la seva: li serveix per desestabilitzar i debilitar Occident, tant en el flanc geopolític com en l’econòmic, tan estretament lligats.
En canvi, el president ucraïnès cada cop té més dificultats per aconseguir suport militar dels EUA i Europa, ha vist com la guerra a Gaza ha deixat Ucraïna en un segon pla, té la població i l’exèrcit desmotivats i cansats, i ha començat a patir alguna reculada estratègica en els 800 quilòmetres de front: la guerra de desgast l’està afectant molt. El recent relleu de lideratge al capdavant de les forces armades té a veure amb aquest cúmul de debilitats. La situació, vista des de Kíiv, és delicada.
I vista des de Brussel·les, Berlín i París? Doncs també hi ha motius seriosos de preocupació. A l’altra banda de l’Atlàntic, les dificultats de Biden per seguir alimentant la maquinària militar ucraïnesa i les encara més perilloses frivolitats d’un Trump que pot tornar a la tardor a la Casa Blanca han encès les alarmes al Vell Continent. Ara ja ningú no dubta que si Putin surt poc o molt vencedor, Europa quedarà debilitada del xoc geopolític que hi ha darrere la guerra d’Ucraïna: el que es lliura als camps de batalla és una guerra de l’Europa i l’Occident democràtics contra l’autoritarisme expansionista rus (i per extensió, contra l’hegemonia dictatorial i comercial xinesa). Europa, amb unes eleccions a les portes, ha de decidir si, més enllà de la imprevisibilitat dels EUA, tant per interès propi com per coherència amb els valors democràtics i els drets humans que diu defensar (tot i que en el cas de Gaza s’hagi mostrat tan incoherent i dividida), pren la iniciativa política i militar i deixa clar que vol barrar el pas a Putin donant un suport contundent a Kíiv. L’alternativa és veure com l’eix dictatorial Rússia - la Xina s’enforteix. A més de moltes vides humanes, i de la llibertat d’un poble, a escala global això és el que està en joc a Ucraïna.
