Joan Laporta serà de nou president del Barça. Torna al càrrec amb l'aval clar dels socis, que han optat més pel que el laportisme representa d'orgull i autoestima que pròpiament pel seu programa de govern, poc explícit. Han guanyat l'emocionalitat i el caràcter per damunt de la racionalitat, que ha quedat en un segon pla. Al món del futbol, malgrat la professionalització de la gestió tan econòmica com esportiva, malgrat la importància del negoci, entre els seguidors segueixen manant els sentiments. Els socis i els aficionats del Barça no en són una excepció. En campanya, Laporta s'ha limitat a no fer sortides de to, a fer oblidar el seu perfil més frívol, a deixar en un segon pla les frustrades aventures polítiques i a apel·lar, en canvi, a l'èpica del seu primer mandat. I se n'ha sortit: ha aconseguit més del 50% dels vots, una victòria incontestable. El seu principal rival, Víctor Font, tot i els anys de preparació i la solidesa del seu model de club, estava preparat per competir amb un candidat continuista de la junta fallida de l'ara investigat Bartomeu, però no per fer front a un candidat tan carismàtic com Laporta
La nit electoral, Font va saber perdre amb elegància, com també ho va fer Toni Freixa, el tercer en la cursa. La foto de tots dos fent costat al triomfador Laporta és un bon senyal de canvi d'època al Barça. Ara, però, la responsabilitat d'imprimir una transformació de debò al club és del guanyador, que haurà d'arremangar-se per posar-se al capdavant d'una entitat que el que demana sobretot és seriositat per refer la trencadissa. Molta seriositat. El Barça ha perdut credibilitat esportiva i organitzativa, a més de valors ètics. El Barçagate és la gota que ha fet vessar el got, que ha fet tocar fons. I pel que fa a la part esportiva, les derrotes humiliants a la Champions dels últims anys han deixat molt tocat l'estil Barça, i el futur de Messi és la gran incògnita que s'haurà de resoldre els pròxims mesos. Un Messi que, com ha demostrat els últims partits i com ha demostrat anant a votar, segueix sentint els colors del club de la seva vida.
En tot cas, per recuperar el prestigi no n'hi haurà prou apel·lant al cruyffisme com a panacea per curar tots els mals. A Laporta i el seu equip, del qual aquest dilluns s'han conegut els principals càrrecs, esportiu –Mateu Alemany– i econòmic –Ferran Reverter–, els caldrà fer molta feina, els caldrà recosir moltes ferides –al vestidor, a La Masia, a la llotja–, cal exigir-los que facin neteja de males pràctiques i els caldrà en especial posar rumb a la remuntada econòmica, cosa no gens senzilla, com a garantia d'un futur d'èxits. Sens dubte, la figura de Laporta genera il·lusió popular, però s'haurà d'esforçar per generar també confiança dins i fora del club per assegurar una reconstrucció sòlida si realment vol que el Barça torni a merèixer ser considerat "més que un club", tant a Catalunya com a nivell internacional, tant al camp com als despatxos, tant en l'ordre esportiu com en el cívic. Ara ve el més difícil.
