La monarquia, amb el suport del PSOE i l'oposició de la triple dreta, ha volgut convertir aquesta setmana el quarantè aniversari del cop d'estat del 23-F en una manera de reivindicar la desacreditada figura del rei emèrit. Segons la història oficial, l'actuació de Joan Carles I va frenar el tejerazo i va salvar l'aleshores jove democràcia espanyola. Però l'intent ha quedat en això, un intent. No en va, el pare de Felip VI fa temps que ha caigut en desgràcia per mèrits propis. Ja no el pot salvar ni l'èpica edulcorada d'aquell llunyà episodi. L'emèrit ha perdut l'adhesió popular que durant anys va envoltar-lo i que el va convertir en pilar institucional de l'Estat; ara la monarquia no troba la manera de remuntar la crisi de legitimitat en què està immersa. Joan Carles I durant anys ha anat dilapidant el crèdit que s'hauria guanyat durant la Transició, fins al punt que l'acumulació d'escàndols el van portar a haver d'abdicar i finalment exiliar-se en una fugida vergonyosa al Abu Dhabi, on encara resideix i des d'on, gràcies a la passivitat de la Fiscalia Anticorrupció i de l'Agència Tributària, està maniobrant per escapolir-se dels seus delictes fiscals. Si el desembre passat va pagar a Hisenda fins a 678.393 euros per evitar una investigació fiscal sobre les targetes opaques, aquest dijous s'ha sabut que ha fet un nou pagament de 4,3 milions per eludir el que seria un frau a Hisenda de 120.000 euros. Resulta evident el tracte de favor que se li segueix donant. I que fa impossible cap rehabilitació ni tan sols moral.
La celebració de dimarts al Congrés no va ser ni de bon tros la bassa d'oli que alguns havien dissenyat. El mateix vicepresident del govern espanyol, Pablo Iglesias, va voler fer evident que renunciava a aplaudir. Els podemistes segueixen així marcant distàncies amb la monarquia i amb els seus socis socialistes de govern, que aquesta setmana una vegada més han tancat files per evitar una comissió d'investigació sobre els negocis presumptament irregulars de Joan Carles. Els mateixos grups que l'havien demanat –JxCat, ERC, el PDECat, la CUP, EH Bildu i el BNG– són també els que han sol·licitat una compareixença de la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, a més de la Fiscalia Anticorrupció i del director de l'Agència Tributària, per explicar en quines "condicions i termes" s'ha fet la regularització "opaca" i de "dubtosa procedència" del rei emèrit.
Joan Carles I és un llast per a la monarquia. D'aquí venen els equilibris gairebé impossibles del president espanyol Pedro Sánchez, que censura "l'actitud incívica" del monarca fugat però alhora segueix proporcionant-li un tallafocs legal, un funambulisme impossible que busca salvaguardar la figura de Felip VI.
