Israel sobreactua amb Espanya
La decisió d'Israel de cridar a consultes la seva ambaixadora a Madrid per unes declaracions de Pedro Sánchez a La 1 en què posava en dubte que Tel-Aviv estigui complint el dret internacional a Gaza és completament desproporcionada i fa l'efecte que en realitat és una sobreactuació que té altres objectius. En efecte, Sánchez no és el primer dirigent internacional que posa en dubte que l'operació militar israeliana a Gaza compleixi els estàndards humanitaris internacionals, cosa que, d'altra banda, és una obvietat. Però sí que és cert que l'executiu de Benjamin Netanyahu vol llançar un missatge contundent a la comunitat internacional just en un moment en què rep molta pressió per allargar l'alto el foc i aturar els bombardejos. I el missatge és: no admetrem crítiques a la nostra actuació, i qui ens critiqui s'haurà d'atenir a les conseqüències.
És cert que cridar a consultes l'ambaixadora no equival a trencar relacions diplomàtiques, però és un pas més en una escalada que ja va començar quan Sánchez va visitar la zona. L'ambaixada continuarà treballant amb normalitat, però sense el seu màxim representant. Ara caldrà veure fins quan fa durar la crisi diplomàtica Israel. A tall d'exemple, Algèria també va cridar l'ambaixador quan Sánchez va canviar la seva política respecte al Sàhara Occidental i va trigar 18 mesos a enviar-ne un altre.
Sigui com sigui, és evident que el que preocupa a Netanyahu no és l'opinió de Sánchez sinó que les postures crítiques amb l'operació per acabar amb Hamàs pel seu elevat cost en vides de civils palestins, i especialment de nens, s'encomanin a altres països. En aquest punt cal recordar que fins i tot el president nord-americà, Joe Biden, ha anat modulant la seva postura a mesura que les televisions han anat informant de les morts a Gaza, perquè una part de l'opinió pública nord-americana considera que no es pot donar carta blanca a Israel per fer el que vulgui, per molt que tingui dret a lluitar contra Hamàs.
La guerra a Gaza, doncs, té un component diplomàtic molt important, i aquí cal apuntar també que possiblement Netanyahu juga la carta d'anar contra Sánchez perquè sap que tindrà el suport de l'oposició de dretes, és a dir, del PP i Vox. Curiosament, l'extrema dreta europea, d'arrels clarament antisemites, ha anat evolucionant cap a posicions proisraelianes per la seva islamofòbia, i ara són el suport internacional més ferm que té Tel-Aviv.
Tot i així, és evident que per a Israel tindrà un cost en imatge molt elevat si ara, després de l'alto el foc i l'intercanvi de presoners, decideix tornar al punt de partida i bombardejar Gaza com si no hagués passat res. A més, la logística de l'intercanvi de presoners demostra que Hamàs manté la seva infraestructura, que potser no li serveix per defensar-se de l'exèrcit israelià, però almenys sí per no ser aniquilats. A poc a poc, doncs, és inevitable que el món es faci la mateixa pregunta: fins quan cal continuar bombardejant Gaza i matant milers de civils?