Israel reacciona de la pitjor manera possible
L'atac amb míssils sobre un camp de refugiats a Rafah que el mateix exèrcit israelià havia designat com a zona segura, i que ha provocat una cinquantena de morts i desenes de ferits, és la pitjor resposta possible d'Israel a les peticions d'alto el foc que li arriben des de diversos fronts. La nova matança de civils palestins, entre ells nens i gent gran que haurien mort carbonitzats a les seves tendes, arriba després d'un atac amb coets de Hamàs sobre Tel-Aviv, que no va causar víctimes però que demostra que, vuit mesos després de la invasió de Gaza, el grup terrorista continua tenint capacitat d'atemptar al cor d'Israel. La conclusió és que el govern de Benjamin Netanyahu està fracassant en tots els objectius, tant els militars com els diplomàtics, i que cada cop està més aïllat. En aquest sentit, és especialment significatiu el missatge llançat pel president francès, Emmanuel Macron, dient que l'atac sobre Rafah pot suposar un "punt d'inflexió" respecte a l'actitud de la Unió Europea davant del conflicte.
Precisament, aquest dimarts dos països de la UE, Espanya i Irlanda, més Noruega, reconeixeran Palestina com a estat independent. El gest pot ser qualificat de simbòlic, però el cert és que la reacció irada d'Israel indica que no ho és tant i que pot tenir un cert impacte. El ministre d'Exteriors, Israel Katz, fins i tot ha recuperat la Inquisició en un comunicat en què demana a Espanya que deixi d'oferir serveis consulars als palestins des de Jerusalem i amenaça: "Farem mal a qui ens faci mal. Els dies de la Inquisició han acabat". L'excusa per a aquesta nova escalada són les paraules de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que va afirmar que Palestina seria lliure "des del riu fins al mar", una frase que els israelians interpreten com una crida a la destrucció del seu estat. Tot i això, aquest eslògan ara mateix el que significa per als palestins és que el seu estat ha d'incloure tant Cisjordània (que limita amb el riu Jordà) com Gaza (que té costa). No està clar, però, que Israel estigui interessat en anar més enllà de les paraules i les represàlies diplomàtiques, perquè és conscient que afectar les relacions econòmiques amb aquests tres països aniria en contra dels seus propis interessos.
L'altre gran revés diplomàtic que ha rebut Israel aquests dies és la decisió de la fiscalia del Tribunal Penal Internacional d'ordenar la detenció de Netanyahu i la del Tribunal Internacional de les Nacions Unides d'obrir una investigació a instàncies de Sud-àfrica per saber si s'està cometent un delicte de genocidi a Gaza. A més, aquest tribunal ha ordenat aturar l'ofensiva sobre Rafah, una ordre que Israel ha ignorat.
En tot cas, el conflicte del Pròxim Orient ha impactat de ple en la campanya de les eleccions europees i s'ha inserit com una qüestió més en la guerra cultural que mantenen esquerra i dreta. Fins ara només l'extrema dreta s'ha alineat de forma incondicional amb Israel, a qui considera un defensor d'Occident contra l'islam. Per això el 9-J també tindrà una lectura en aquesta clau.
