La decisió dels Estats Units d'abstenir-se en l'última votació del Consell de Seguretat de l'ONU sobre la sol·licitud d'un alto el foc a Gaza suposa un canvi definitiu en la seva política de suport a Netanyahu i deixa Israel més aïllada internacionalment. Fins ara, els EUA havien impedit una resolució tan explícita. La setmana passada Washington havia fet un pas en aquesta línia, però no va tirar endavant: havia proposat un alto el foc lligat al retorn dels ostatges, proposta que va ser rebutjada per Rússia i la Xina. Aquest cop, finalment les dues qüestions han quedat desvinculades: al marge del destí dels ostatges –se'n demana l'alliberament, però no s'estableix un lligam explícit–, l'ONU exigeix una aturada dels atacs de l'exèrcit israelià com a mínim durant el Ramadà. Un aplaudiment sostingut i emocionat de l'Assemblea de les Nacions Unides ha segellat aquest acord llargament buscat i que, tanmateix, arriba tard. Molt tard.
En tot cas, és un dur cop diplomàtic per al govern de Tel-Aviv, la soledat del qual comença a ser clamorosa. De fet, lluny de fer cap pas enrere, com a resposta Netanyahu ha suspès la visita prevista d'una delegació a Washington. Però el gir que han acabat fent els EUA no li pot venir de nou i, a més, va anar precedit pel de la Unió Europea, que si inicialment estava decantada a favor de l'estat jueu se n'ha anat distanciant a mesura que el drama humanitari ha anat agafant una dimensió més brutal i dramàtica. A les democràcies occidentals, tot i els seus lligams politicocomercials i el seu deute moral històric amb Israel, a la vista d'una Gaza a la qual literalment s'està deixant morir de fam, cada cop se'ls ha fet més difícil justificar davant les seves opinions públiques la complicitat amb un setge que s'ha convertit en un autèntic genocidi. La pèrdua de vides infantils resulta absolutament intolerable.
La negativa d'Israel a deixar entrar aliments, aigua i medicines a la Franja ha estat fèrria. Les últimes setmanes i dies, l'entrada amb comptagotes d'ajut humanitari per mar i aire no està suposant a la pràctica una solució real i efectiva per aturar de debò la crisi humanitària. Es manté el bloqueig pràcticament total per la frontera sud de Rafah amb Egipte, on també fa dies que plana l'amenaça d'un atac en aquesta zona on es concentra el gruix de la població expulsada del nord. A això, a més, cal afegir-hi atacs puntuals recurrents i absolutament condemnables de l'exèrcit israelià –amb desenes de víctimes– sobre persones indefenses que feien cua per recollir els pocs aliments caiguts del cel. I, encara, aquest mateix dilluns l'Agència de l'ONU per als Refugiats Palestins (UNRWA), que treballa a la Franja, també ha estat víctima de les ires de Netanyahu: el seu govern ha anunciat que deixarà de treballar-hi i l'ha acusat de "perpetuar el conflicte" pels seus suposats vincles no demostrats amb Hamàs.
El govern d'Israel es mostra inflexible, lluny de cap evolució cap a una desescalada militar. De moment, el creixent aïllament polític internacional no sembla afectar-lo. Milers de palestins seguiran atrapats a l'infern de Gaza.
