El model econòmic català té un pilar indiscutible des de fa dos segles en la seva força industrial i comercial, que enmig de vaivens polítics i socials s'ha mantingut i ha evolucionat. El sector serveis, amb el turisme al capdavant, ha anat guanyant pes, però la capacitat productiva i de valor afegit segueix sent molt rellevant i variada. Les figures ara desaparegudes dels empresaris Isak Andic i Joan Uriach en són model i exemple en els camps de la moda i la indústria farmacèutica. Són, a més, dos noms que representen l'entrada de saba nova (Andic, un immigrant self made man vingut de Turquia) i la continuïtat familiar autòctona (Uriach, una empresa fundada el 1838): Catalunya com a terra d'oportunitats i d'acollida, i com a terra de tradició emprenedora. Tots dos han deixat un llegat empresarial fabulós, dues firmes gegants i internacionals. L'un i l'altre, per la seva capacitat de lideratge, entronquen a més amb l'era dels grans capitans d'indústria del XIX descrits per l'historiador Jaume Vicens Vives. Gràcies a personalitats com les seves, dotades de visió i ambició global, concentrades en la creació de riquesa, i amb capacitat de sumar voluntats i aconseguir el diàleg i la concertació laboral, el model econòmic productiu i comercial català pot seguir exhibint múscul i assegurant el seu futur com a garantia de progrés col·lectiu.
Malgrat els alts i baixos del país durant aquests segles d'industrialització, Catalunya ha sabut reinventar-se una vegada i una altra per seguir produint amb segell propi, creant productes i llocs de treball, exportant, innovant. Ara mateix és un apreciat pol europeu de start-ups i d'avantguarda tecnològica. L'últim èxit en aquest terreny és l'aprovació de tres projectes estratègics de producció de xips per catapultar la sobirania tecnològica de la Unió Europea. Una aposta que ha estat possible gràcies a l'ecosistema de centres de recerca i al coixí productiu existent.
A diferència d'altres territoris com Madrid, que té en el mercat financer el seu gran actiu, el cas català manté la seva fortalesa com a model productiu diversificat, un terreny en el qual, per descomptat, segueix existint un ampli marge de millora a l'hora d'augmentar la productivitat amb feines qualificades. Calen, doncs, molts empresaris com els desapareguts Andic i Uriach que vulguin invertir, que s'arrisquin, que segueixin apujant el nivell d'exigència i que trobin en el sector públic un aliat per al creixement. Si es vol atraure mà d'obra qualificada, cal seguir creant llocs de feina qualificats.
Joan Uriach, responsable de l'impuls de la firma familiar durant la segona meitat del segle XX, va crear el primer departament d'investigació que hi va haver al sector farmacèutic català. Andic, arribat a Barcelona als 14 anys, va començar venent en paradetes roba que portava ell mateix en camió des de Turquia, i va obrir la seva primera botiga el 1984. Avui Mango factura més de 3.000 milions i té més de 2.000 botigues per tot el món. Uriach i Andic, dos grans empresaris catalans, compromesos amb la creació de llocs de treball, discrets com a figures públiques, abocats a la feina ben feta.
