L'Iran, contra les cordes, fa alguns gestos insuficients

La pressió popular al carrer dels iranians comença a fer efecte i el règim intenta a la desesperada fer algunes concessions de cara a la galeria per mirar d’apaivagar la fúria ciutadana. Aquest cap de setmana el govern ha informat que es planteja revisar l’obligatorietat del vel islàmic; i el fiscal general, Mohammad Jafar Montazeri, ha anunciat que s’ha suprimit la policia de la moral, el cos creat el 2005 per controlar que es compleix el codi de vestimenta, especialment pel que fa a les dones i la utilització del hijab. Va ser precisament la Gasht-e Ershad, el nom oficial d’aquest cos, la que va detenir a mitjans de setembre la noia kurda Mahsa Amini, que va morir sota la seva custòdia, cosa que va encendre les protestes al país. Però si al principi les protestes es van centrar en la vestimenta i van proliferar les imatges de dones sense vel o que el cremaven, amb el pas de les setmanes el descontentament s’ha estès a altres àmbits i ara ja és una crítica directa a tot el règim dels aiatol·làs.

Per això mateix, un cop s’ha sabut que desapareixia la policia de la moral, han començat a aparèixer a les xarxes moltíssims comentaris molt escèptics sobre el que això pot suposar. Primer de tot perquè l’anunci s’ha fet sense concrecions. El que ha explicat el fiscal general, en unes declaracions fetes en el context d’una trobada amb religiosos a la ciutat santa de Qom, és que desapareix el cos, però es manté la prescripció del vel islàmic, especialment en espais religiosos significats. Ho ha justificat indicant que era un cos que no tenia un mandat judicial sinó que depenia del Consell Revolucionari i, per tant, hi ha altres òrgans que poden vetllar per la correcta vestimenta. No queda clar si això suposa que es relaxarà l’obligació de portar el vel o si serà directament la policia ordinària qui ho controlarà. 

Tanmateix, després de més de dos mesos de protestes i centenars de morts –més de 200 persones, segons reconeix el mateix govern iranià i un mínim de 448 segons l’ONG Iran Human Rights–, pretendre ara que amb una mínima obertura pel que fa a la vestimenta s’acabarà la rebel·lió ciutadana sembla difícil de creure. Les protestes han deixat clar que els iranians han perdut l’esperança que el règim dels aiatol·làs canviï cap a la moderació. Sobretot després que s’hagi tornat a radicalitzar arran de les últimes eleccions, que han posat fi a la petita esperança que va suposar l’època de Hassan Rouhani. En aquests moments el règim és molt qüestionat dintre del país, on clarament ja no controla la seva població ni tan sols amb la sagnant repressió que està exercint. També veu com està cada cop més aïllat internacionalment. El seu suport a Rússia, del qual és gairebé l’únic proveïdor d’armament, i el seu secretisme respecte al programa nuclear, que allunya cada cop més la retirada de les sancions, l’han convertit encara més en un pària amb menys marge de moviment. Caldrà veure què passa els dies vinents i com es concreten aquests anuncis. Sembla que el règim està intentant fer gestos per sobreviure, però de moment són insuficients per convèncer tant la seva pròpia població com la comunitat internacional.