Conservador? Liberal? A cada pas, el PP no fa sinó confirmar la seva involució a remolc de Vox. L'última fita? Defensar la prohibició dels partits catalans que estiguin a favor d'un referèndum sobre el futur polític de Catalunya. En concret, el PP ha registrat al Congrés aquest dimecres a la tarda una esmena a la totalitat contra la llei d'amnistia, esmena en la qual planteja la "dissolució" o "suspensió d'activitats" de partits polítics o organitzacions socials i culturals –sense esmentar-les, es refereix a Òmnium o l'ANC– que promoguin referèndums il·legals o declaracions d'independència. Així doncs, el PP ja no només nega la possibilitat de desescalar el conflicte polític Catalunya-Espanya amb la desjudicialització del Procés, sinó que opta pel camí contrari: més càstig. ¿Si un dia tornen a governar, deixaran fora de joc no ja l'independentisme, sinó tot el sobiranisme? ¿Apartaran de la vida democràtica més de la meitat de les formacions catalanes? Esclar: d'entrada, la discussió potser s'hauria acabat, però el problema es faria molt més gran.
La democràcia espanyola té un problema greu per la dreta, un problema que ve de lluny. Secular. Si el PP fos un partit conservador de debò, un partit d'ordre i de seny, no es dedicaria sistemàticament a enverinar la convivència repartint carnets de bons i mals espanyols. De fet, els populars no només neguen la condició ciutadana i la legitimitat institucional al sobiranisme català, sinó també al basc i a tota l'esquerra espanyola que hi pacta. Adopta així vells tics inquisitorials i perpetua la confrontació de les dues Espanyes d'infausta i dramàtica memòria. La seva visió unitària i homogènia de la nació l'obnubila i el porta, no a defensar la Constitució, sinó a fer-ne una lectura absolutament restrictiva –ben allunyada de l'esperit de la Transició que la va fer néixer– per convertir-la en una eina de destrucció massiva contra la pluralitat.
Aquesta actitud del PP, cada cop més frontista, paradoxalment acaba enfortint els seus rivals. Sobreexcitat nacionalment, el PP no sap no passar-se de frenada. I ho acaba pagant car: ara mateix no pot sumar cap majoria si no és amb la ultradreta de Vox, cosa que l'ha deixat fora del govern d'Espanya tot i ser el partit més votat. L'habilitat del pragmàtic Pedro Sánchez ha fet la resta per anar arraconant el partit de Feijóo, Ayuso i Aznar a l'extrem del tauler ideològic. Perquè a més de renunciar al tarannà conservador, el PP ha anat arraconant el moderantisme liberal que inicialment semblava prometre el seu actual líder. Seguint el camí dels populismes de la dreta extrema mundial, la idea de democràcia del PP és cada cop més polaritzada, més al·lèrgica a la diferència i menys pactista, com s'ha vist, també, amb el seu enrocament a l'hora de buscar una sortida a la renovació del CGPJ. Arrossegat per la ultradreta, el PP corre el perill de deixar-se anar pel pendent il·liberal.
