La investigació sobre el rei emèrit ha d'arribar fins al final
BarcelonaEl fiscal en cap de la sala penal del Tribunal Suprem, Juan Ignacio Campos, s'ha fet càrrec de la investigació sobre el presumpte cobrament de comissions per part del rei emèrit, Joan Carles I, per la construcció de l'AVE entre Medina i la Meca –a l'Aràbia Saudita–, una obra que va costar més de 6.000 milions d'euros. La Fiscalia Anticorrupció ja havia obert diligències arran de la publicació a la premsa suïssa d'informacions que apunten que l'exmonarca hauria ingressat 100 milions d'euros el 2008 provinents del rei Abdul·lah de l'Aràbia Saudita. Ara el cas passa a la Fiscalia del més alt tribunal espanyol, ja que Joan Carles és aforat, per ordre de la fiscal general de l'Estat, Dolores Delgado.
L'anunci ha provocat moltes expectatives sobre si finalment es podrà investigar exhaustivament i, eventualment, jutjar un dels grans protagonistes de la Transició. Per a una part de l'esquerra espanyola la decisió és una victòria de la raó democràtica i de l'estat de dret. Per a una part de la dreta és un pas molt perillós que posa en perill els consensos del règim del 78. No hi ha dubte que la investigació és una bona notícia en termes democràtics, però hi ha motius per pensar que sense la feina del fiscal suís Yves Bertossa, que és qui encapçala la investigació per presumpte blanqueig, difícilment la justícia espanyola s'hauria mobilitzat contra algú que fins fa ben poc era considerat intocable.
La investigació haurà de superar, però, molts obstacles. D'entrada, s'haurà de centrar en els fets ocorreguts a partir de l'abdicació de Joan Carles I en favor del seu fill Felip, és a dir, a partir del 2 de juny del 2014, atesa la immunitat de què gaudia el monarca fins a aquesta data. Cal dir, però, que existeix un debat jurídic sobre si aquesta immunitat li permetia no ser responsable dels seus actes o era, simplement, una protecció extra davant d'accions judicials de particulars. Si es tractés del primer cas, estaríem davant una mena de dispensa amb regust medieval que cap ciutadà d'un estat modern –incloent-hi "el seu primer ciutadà"– no hauria de tenir mai.
El cas és que la democràcia espanyola afronta amb aquest cas un test d'estrès, una prova del cotó fluix que ha de servir per veure fins on arriba la teòrica igualtat davant la llei de tots els ciutadans. Fins ara, des dels estaments polítics i judicials s'ha impedit qualsevol investigació amb cara i ulls sobre l'exrei. De fet, el PSOE es continua negant a acceptar una comissió d'investigació al Congrés com la que aquest dimarts han demanat conjuntament ERC, JxCat, PNB, EH Bildu, Compromís, BNG i Més País per una banda, i Unides Podem, per una altra. Una resistència que no es podrà mantenir durant molt de temps.
La salut de la democràcia espanyola al segle XXI dependrà en bona mesura de la capacitat de fer net i d'arribar al fons dels presumptes negocis il·lícits del Joan Carles I. Només a través de la veritat i, si és el cas, depurant responsabilitats, es podrà afirmar, com diu sovint Pedro Sánchez, que Espanya està entre les democràcies més consolidades del món. I ara tenen una oportunitat per demostrar-ho.
