La inversió després s'ha d'executar
BarcelonaLa ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha revelat la xifra màgica que cada any acompanya el projecte de pressupostos generals de l'Estat: la inversió territorialitzada que li toca a Catalunya. Per al 2021 aquesta inversió representarà el 17,2% del total espanyol, cosa que significa un increment respecte a l'exercici anterior, en què aquesta xifra era del 16,5%. En números absoluts es tracta d'una inversió rècord de 2.230 milions d'euros. Ara bé, el 17,2% se situa per sobre del que correspondria per població (15%) però per sota del pes del PIB (19%).
Recordem que una inversió equivalent al pes del PIB català en el conjunt espanyol és una reivindicació històrica dels partits i els agents econòmics catalans, i que com a tal es va incloure en l'Estatut del 2006 en una disposició addicional, la tercera, que després el TC va tombar perquè va considerar que una norma autonòmica no podia condicionar l'elaboració dels pressupostos de l'Estat. Altres comunitats també van incorporar clàusules semblants als seus Estatuts.
En realitat, aquesta disposició addicional va tenir poca vida, perquè amb l'arribada del PP al govern el 2011 la inversió a Catalunya va caure als nivells habituals, és a dir, entre el 10% i el 12% del total. Des d'aquest punt de vista, no es pot menystenir l'esforç del govern espanyol per acostar la xifra al pes del PIB, sobretot perquè si s'augmenta el percentatge a Catalunya és perquè se li resta a algú altre, en aquest cas a Madrid, que cau 1,4 punts.
Tot i així, l'experiència demostra que no n'hi ha prou amb anunciar un determinat percentatge d'inversió si després no s'arriba a executar. Les dades d'execució pressupostària han situat històricament Catalunya a la cua (el primer semestre del 2021 només havia rebut l'11% del total), mentre que en altres llocs com Madrid sí que es complien els compromisos. Per aquest motiu està justificat un cert escepticisme sobre els comptes de Montero. Aquest dijous la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, oferirà més detalls sobre aquestes inversions. Cal esperar que tractant-se d'una ministra del PSC, i més d'una zona tradicionalment maltractada pel que fa a infraestructures com el Baix Llobregat, serà més sensible a les demandes catalanes.
En tot cas, també serà responsabilitat dels grups parlamentaris negociadors, singularment d'ERC, obtenir garanties del compliment d'aquestes inversions. Barcelona i la seva àrea metropolitana necessiten fer un salt pel que fa a mobilitat sostenible, i això passa per reforçar la xarxa de Rodalies, que està completament saturada. També caldrà aprofitar la palanca dels pressupostos per assegurar una protecció òptima per al català en la llei audiovisual, blindar al màxim la llei d'habitatge catalana i, sobretot, obtenir la gestió dels fons Next Generation. Finalment, seria una llàstima que el partit del conseller d'Economia, Jaume Giró, no fos protagonista de la negociació a Madrid. Perquè com més grups facin pressió al PSOE, més possibilitats hi haurà d'obtenir guanys concrets per a Catalunya.
